Homilies de l'Efrem

  «Tant de bo haguessis conegut avui on es troba la teva felicitat!» Són les paraules que acabem d’escoltar de la boca de Jesús, adreçades a Jerusalem. És un text que ens pot sonar com a premonitori dels fets que van succeir l’any 70 dC., quan la ciutat va ser destruïda pels romans, molt després de la mort de Jesús. Els evangelistes coneixien aquests fets quan van escriure els evangelis, però la seva intenció no era la de presentar a Jesús com una persona visionària, sinó com aquell qui ens ensenya quina ha de ser la nostra relació amb Déu, que vol el millor per a nosaltres. I Jerusalem no se n’havia adonat que Déu l’havia visitat, i continuava fent com si res. No va saber adonar-se del moment històric que vivia. «Tant de bo haguessis conegut avui on es troba la teva felicitat!». Aquestes paraules de Jesús ens arriben avui a nosaltres en la penúltima setmana de l’any litúrgic. El primer diumenge d’Advent començarem un nou cicle, i aquests dies que queden per arribar-hi són els últi...

El passatge de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat està situat a la darrera etapa de la vida de Jesús, just abans que entrés a Jerusalem per darrer cop abans de la seva passió i mort. Per entendre’l bé, cal tenir present que l’evangeli de St. Lluc va ser escrit cap a finals del segle I, molt després dels fets que narrava. I quan aquest text fou escrit, Jerusalem ja havia estat destruïda pels romans, com a conseqüència de la dura repressió que patí l’any 70. Per tant, l’evangelista fa una barreja, i al mateix temps que explica la darrera etapa de Jesús fa una interpretació del que havia passat: potser la destrucció de Jerusalem va ser una conseqüència de no haver reconegut a Jesús com a Messies. Perquè si Jerusalem se n’hagués adonat que el Senyor estava dins seu hauria estat feliç, i les coses ja haurien passat d’una altra manera. Per tant, la conclusió és clara: tenir el Senyor a dins, dóna la felicitat. La litúrgia ens presenta aquests textos justament ara, que estem ...