Homilies de l'Efrem

  Ho acabem d’escoltar en l'evangeli : després de la resurrecció, Jesús s’aparegué als seus deixebles i els féu un encàrrec molt clar: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova». És una conseqüència de la Pasqua: la resurrecció de Crist fou un fet tan extraordinari que no es podia quedar tancat en els límits d’un petit grup de deixebles, sinó que s’havia de comunicar a tot el món, present i futur. I com que per poder-ho fer no haurien estat suficients les seves pròpies forces, el mateix Senyor s’oferí a “cooperar amb ells”, perquè el Crist ressuscitat continuava i continua actuant a través dels seus deixebles. Amb tot, a les primeres comunitats no els va ser fàcil de viure aquesta missió, com ens mostrava la primera lectura . Per això Pere els exhortava a la humilitat i a mantenir-se ferms en la fe enmig de dificultats. Un dels membres d’aquesta primera comunitat va ser sant Marc, que apareixia mencionat en el text de manera explícita: «Us saluda Marc, el meu fill», deia. Ell va...

  L’evangeli d’avui ens situa enmig d’una escena carregada de simbolisme: fosqueja, el vent bufa fort, el mar s’encrespa i els deixebles tenen por… I quan sembla que tot se’ls escapa de les mans, Jesús s’acosta caminant sobre el mar. Però no ho fa per calmar la tempesta, sinó per parlar: «Sóc jo. No tingueu por», els diu. Aquesta expressió, tan senzilla, conté una profunditat enorme. “Sóc jo”. Hi ressona el nom revelat a Moisès: “Jo sóc el qui sóc”. Amb aquestes paraules, Jesús no només s’identifica; es revela. Ell és el qui pot caminar per sobre les aigües, com l’Esperit planava sobre les aigües al començament de la creació. Ell és el qui pot travessar el que per a nosaltres és caos i límit. Aquest, és el missatge de la Pasqua: que Jesús no queda sotmès a les lleis que ens limiten, perquè la mort no el reté, ni l’atura la por. El Ressuscitat va més enllà del que podem comprendre. I no ho fa per exhibir poder, sinó per fer-se present enmig de les dificultats. I, quan anaven a deix...

  Durant aquesta octava de Pasqua que estem a punt d’acabar, hem anat contemplant el misteri de la resurrecció des de diferents punts de vista. I l’evangeli que ens acaba de ser proclamat avui , a banda de resumir-nos totes les aparicions, ens feia veure un cop més que la fe pasqual no va sorgir d’una evidència immediata: malgrat veure Jesús ressuscitat, als deixebles els costava de creure; els mateixos que havien conviscut amb ell dubtaven davant la grandesa d’aquell fet. Però Jesús no perdé mai la confiança en ells: malgrat els seus dubtes, Jesús els confià la missió d’anar per tot el món i predicar la Bona Nova. Aquells primers deixebles que van començar amb una fe fràgil es van anar transformant per la presència del Ressuscitat, i en la primera lectura vèiem el fruit d’aquella transformació: els mateixos que primer havien tingut por i s’havien amagat durant la passió, després compareixien davant el sanedrí amb una eloqüència que sorprenia tothom. Lluny de discutir-se o excusar...