Demanar el do d’una conversió autèntica.
A l’evangeli d’avui hem escoltat com Jesús, al més pur estil dels profetes de l’Antic Testament, es lamenta un cop més del que ja en d’altres passatges s’havia dolgut: que els seus contemporanis no s’haguessin adonat que era el Fill de Déu, i per tant, no haguessin donat a les seves paraules el crèdit que tenien. Corazín i Betsaida eren ciutats properes a Cafarnaüm, i en totes elles hi havia una tradició rabínica molt arrelada. Però malgrat tenir el coneixement de l’escriptura que tenien, no havien sabut interpretar els miracles de Jesús com a signes de la seva identitat de Fill de Déu. I com que no l’identificaven amb el Messies esperat, en conseqüència no havien entès que tot allò que els deia era per a la seva salvació i no s’havien convertit: havien continuat amb els mateixos costums de vida que tenien. I era una llàstima, sobretot veient que d’altres persones que no venien del judaisme amb molt menys n’havien tingut prou per convertir-se, creure, i canviar de vida. Dos mil a...