«Què tenim que no ho hàgim rebut?»
«Què tenim que no ho hàgim rebut?» Sant Pau feia aquesta pregunta als cristians de Corint a la primera lectura perquè s’havien començat a considerar superiors els uns als altres, com si allò que tenien fos mèrit exclusivament seu. I ell els volia fer adonar que, en realitat, tot el que som i tot el que tenim ho hem rebut: la vida, les capacitats, les oportunitats, les persones que tenim al costat, i també la fe. Res de tot això no ens ho hem donat nosaltres mateixos. I quan ho oblidem, fàcilment ens podem arribar a sentir amos del que tenim i, fins i tot, amb dret a jutjar els altres. I l’evangeli també ens presentava una situació en què una norma acabava ocupant un lloc que no li corresponia: els deixebles tenien gana, i davant d’aquesta necessitat Jesús els recordava que la norma del dissabte no era una realitat absoluta que estigués per damunt de la persona. Jesús posa les coses al seu lloc i ens recorda que allò que Déu ens ha donat no s’hauria de convertir en una realitat més important que Déu mateix i que l’amor als altres.
«Què tenim que no ho hàgim rebut?» Si, ara que som al davant de l’altar, ens féssim aquesta pregunta nosaltres, veuríem que el més important que avui rebrem serà Jesús mateix. L’Eucaristia és un do que no ens hem guanyat ni ens hem fabricat nosaltres: Déu se’ns dona i nosaltres l’acollim. Venim a celebrar, sí, però sobretot venim a rebre; rebem la seva paraula, rebem el seu perdó, rebem el seu aliment i rebem Crist mateix. I això ens porta avui a pensar en la Mare de Déu, la memòria de la qual celebrem cada dissabte. Què tenia Maria que no hagués rebut? Tota la seva vida és una resposta a aquesta pregunta: va rebre Jesús. El va acollir amb aquell «sí» el va portar dins seu, el va veure néixer, créixer i fer-se home. Maria és, d’una manera molt especial, aquella que va saber rebre el do de Déu i va deixar que aquest do transformés completament la seva vida.
«Què tenim que no ho hàgim rebut?» Potser ens convé fer-nos aquesta pregunta de tant en tant, perquè ens ajuda a mirar la nostra vida d’una altra manera. Si tot ho hem rebut, no tenim gaire motius per presumir ni per considerar-nos superiors a ningú; més aviat tenim motius per donar gràcies. Però també ens podem preguntar què en fem amb allò que hem rebut. Maria no es va quedar Jesús per a ella mateixa: després de rebre’l, va anar a trobar Elisabet; a Canà va estar atenta a la necessitat d’uns nuvis; i tota la seva vida va consistir a acollir Déu i posar-se al servei del que Déu li demanava. També nosaltres rebem molts dons, i entre tots ells hem rebut el do més gran, que és Crist. I el sentit de rebre’l és deixar que ell transformi la nostra vida i, a través nostre, pugui arribar també als altres. Per això, la pregunta de sant Pau pot quedar avui com una pregunta per a tota la nostra vida: què tenim que no ho hàgim rebut? I, havent-ho rebut, què en fem? La millor resposta hauria de ser “posar-ho al servei dels altres”.
Dissabte XXII durant l’any / II – Sta. Maria en Dissabte.
