Homilies de l'Efrem

En la primera lectura que acabem d’escoltar, del llibre d’Isaïes, el Senyor ens recordava, per boca del profeta, la importància de fer les coses bé: portar una vida recta que doni bons fruits. Déu no ens demana que complim rituals concrets, sinó que visquem amb coherència, de manera que cada acte nostre tingui conseqüències positives. I sabem que, intentant-ho, ens podem equivocar. Per això l’evangeli ens recordava que mai no és tard per girar la mirada cap a Déu i rectificar els errors. Quan Jesús cridà Leví i segué a taula amb publicans i pecadors, ens mostrava la seva misericòrdia infinita. Ens ensenyava que, en el camí de la vida, el més important és la intenció sincera de tornar al bon camí, més que no pas els errors que hàgim pogut cometre. Les lectures d’avui ens conviden, doncs, a aprofitar cada oportunitat de conversió, sabent que Jesús sempre està disposat a seure amb nosaltres i ajudar-nos a tornar al bon camí.  I per a nosaltres, aquesta taula és l’Eucaristia. Avui, a...

En l’evangeli d’avui vèiem a Jesús posant en moviment a Leví: «Vine amb mi», li digué. Ell estava assegut a la taula el pecat; però això no fou cap inconvenient perquè Jesús el convidés a aixecar-se i posar-se a fer camí amb Jesús. Amb aquest gest Jesús ens dona la imatge d’un Déu bo, d’un Déu que estima, d’un Déu que no persegueix castigar al pecador sinó donar-li una nova oportunitat, d’un Déu que vol ser un metge que guareix. Jesús ens ensenya la imatge d’un Déu personal que ens convida a posar-nos en moviment, a aixecar-nos quan hem caigut, i a posar-nos a fer camí amb ell, sigui el que sigui el que ens hagi passat abans. I ho fa predicant amb l’exemple: Jesús va ser qui va anar cap a Leví, a trobar-lo.   Nosaltres avui fem el moviment invers: hem fet una parada en el camí i ens hem assegut en una taula molt diferent: la de l’eucaristia. El camí és llarg, i necessitem parar de tant en tant. I la Quaresma ens dóna aquesta oportunitat: no simplement per descansar, sinó també per...

  Jesús se’ns presenta com un metge. És significatiu que Déu, que sabia de quin fang havia creat la humanitat, enviés el seu fill per fer de metge. Déu ja coneixia d’entrada la nostra feblesa, i sabia que per bona intenció que tinguem som aquí per fer un procés i un camí, i necessitem que algú ens doni un cop de mà. No és que la humanitat estigui malalta, si bé de vegades ho pot semblar amb les coses que passen en el món. És que la humanitat no està acabada del tot. I això està fet expressament, perquè nosaltres ens hi puguem implicar des de dins, i fem el camí de retorn a Ell de manera conscient i volguda. Però això no és fàcil, i contínuament necessitem ajuda per a fer-ho. Per això Déu ens envià el seu fill que actua com un metge que escolta i ajuda. I aquest Jesús que se’ns presenta com un metge, seu a taula amb pecadors. Cridant a Leví demostrava que no hi ha excepció: tothom sense diferència té l’oportunitat fer amistat amb Déu, i de seure a taula amb ell. I la mateixa confian...

  «No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors». Amb aquestes paraules clares i concises Jesús explicava la seva missió: donar una oportunitat als qui més la necessitaven, com un metge que acut allà on hi ha els malalts. I la crida del publicà Leví —que la tradició identifica amb l’evangelista Mateu, és una prova d’allò que Déu és capaç de fer amb les persones: va passar de ser un pecador mal vist per la societat, a ser un dels col·laboradors més estrets de Jesús. Aquella crida mogué alguna cosa molt profunda en el seu interior perquè fos capaç de deixar tots els negocis per dedicar-se completament al seguiment de Jesús.   La taula en la que Jesús i els seus deixebles segueren amb molts publicans i altra gent, encara que fos criticada en el seu moment, és per a nosaltres una imatge de l’Eucaristia que estem celebrant. Asseguts a la seva taula per escoltar-lo, persones de tot el món i de totes les èpoques continuem tenint l’oportunitat de parar per un mom...

«No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors». Déu ens va crear a la seva imatge i semblança. I fent-ho ens va voler oberts a la veritat i a la bellesa, ens va donar el sentit del bé moral i de la llibertat, i va permetre que aspiréssim a l’infinit i a la felicitat. Però encara que tot això sigui real per a nosaltres i puguem arribar a tenir un veritable desig de Déu, no és menys cert que, per ser conseqüent amb ell mateix, Déu va permetre que fent ús de la nostra llibertat poguéssim viure d’esquena a Ell i el rebutgéssim. L’home pot viure allunyat de Déu i oblidant-se d’ell; pot viure en pecat. Però això no treu que Déu, amb la seva infinita misericòrdia, no pari de cridar-lo un cop i un altre. Per això ens va enviar el seu propi Fill, que ens digué: «No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors». La litúrgia ens recorda aquesta missió del Senyor justament ara que comencem la Quaresma. Perquè, per bona intenció que tinguem, sempre ...

Com a resposta al Salm responsorial, acabem de fer una petició: «Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor. Que m’encamini en la vostra veritat». I, quina és, la ruta del Senyor? Segons el fragment del profeta Isaïes que hem llegit com a primera lectura , aquest camí és buscar el bé de l’altre, no murmurar, i compartir el pa amb el qui passa fam. I aquestes són, exactament, les tres actituds que hem vist en Jesús en el passatge de l’evangeli que ens ha estatproclamat : Jesús busca el bé del pecador, desmunta la murmuració dels fariseus i els Mestres de la Llei, i s’asseu a taula amb els qui tenien més necessitat de la misericòrdia de Déu. Perquè el camí que du al Pare, és Jesús. I ell mateix ens vol fer veure que ningú no està privat de seguir-lo. «Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor. Que m’encamini en la vostra veritat». La Quaresma també és un camí, una ruta que l’Església ens proposa perquè arribem a Jesús. I és un camí que, en l’Eucaristia, es converteix ja en el destí. Perquè encar...

Evangeli Lc 5,27-32 En aquell temps, Jesús sortí, veié un cobrador d'impostos que es deia Leví, assegut al lloc on recaptava, i li digué: «Vine amb mi». Ell ho deixà tot, s'aixecà i se n'anà amb Jesús. Leví convidà molta gent a casa seva. Molts cobradors d'impostos i altra gent eren a taula amb Jesús i els deixebles. Els fariseus i els seus mestres de la Llei se'n queixaven als deixebles de Jesús i els deien: «Per què mengeu i beveu amb cobradors d'impostos i pecadors?» Jesús els respongué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors». Benvolguts germans i germanes en Crist: És un deure de tot bon ciutadà pagar els seus impostos, tant si estem d'acord com si no en la manera de calcular-los, en la quantitat d'impostos que hi ha, o fins en la manera de repartir i destinar els diners recaptats. En el model actual de societat que la història ha produït, els ...

Evangeli Lc 5,27-32 Després d'això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: --Segueix-me. Ell ho deixà tot, s'aixecà i es posà a seguir-lo. Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. Els fariseus i els seus mestres de la Llei ho retreien als deixebles de Jesús i els deien: --Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors? Jesús els respongué: --El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors. Benvolguts germans i germanes en Crist: Acabem de veure com Jesús se'ns comparava ell mateix amb un metge. Què és un metge, en un sentit més profund? Ens pot ajudar a reflexionar-hi l'entrevista a una metgessa, que fa uns dies va aparèixer en un diari. La doctora en qüestió tenia una pacient de càncer, que es negava a admetr...