No tinguem por, Déu ens ha escollit per a fer coses grans
« Ella es torbà en sentir aquestes paraules ». Era normal que la por fos la primera reacció que tingués després d’una notícia com aquella: havia estat escollida per ser la mare del Messies, tant llargament esperat durant segles per generacions i generacions. Però per altra banda no era del tot estrany: al llarg de la Bíblia Déu sempre s’havia destacat per escollir els més petits per fer les coses més grans: sense anar més lluny, la primera lectura ens recordava com el rei David, de qui havia de venir el Messies, havia estat pres del clos del ramat —on estava guardant les ovelles i les cabres, per per ser ungit rei d’Israel. Era el més petit, aquell que ni la seva família no tenia en compte; però el Senyor l’havia escollit per fer una obra molt gran. I una cosa semblant va passar amb Maria. Aquell casal que Déu volia edificar, no era un temple de pedres o de materials nobles com David es pensava; era una altra cosa. Per això, encara que haguessin passat segles entre David i Maria...