El Senyor ve a les nostres vides en cada persona que truca a la nostra porta
Ja ho hem sentit : «Joan anunciava al poble la bona nova». I quina era aquesta bona nova? Que el Senyor enviaria un Messies, un Messies que era a prop. De fet, la gent pensava que el Messies era Joan baptista, però no l’era; només preparava el camí. I l’expectació de la vinguda del Messies feia sentir als deixebles la necessitat de preparar-se, i per això anaven a batejar-se. I Joan els deia coses concretes per ajudar-los: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres». I als cobradors d’impostos i als soldats els donava consells semblants: «No exigiu més del que està establert», i «acontenteu-vos de la vostra soldada». Tots aquests consells els havien de servir per esperar el Messies, perquè per a rebre’l no feia falta fer grans coses externes: es tractava de tenir una disposició interior. Saber donar, saber compartir, i acontentar-se amb el que es té. No calia res més. Nosaltres, cristians del s. xxi ,...