Tots nosaltres podem començar a fer present l’encarnació de Déu a través de les nostres petites accions i de les nostres paraules d’esperança.
Les paraules d’esperança del profeta Isaïes que hem escoltat en la primera lectura, foren escrites en un context dramàtic. Era una època de fortes tensions internacionals entre el regne del nord i del sud, amb la por de la invasió assíria. Era una època d’inestabilitat política, un moment complex i de forts canvis socials. Però malgrat tot, el profeta no deixà d’encoratjar el poble perquè es mantingués fidel a Déu, i ho féu amb un llenguatge poètic. Encara que el món semblés esfondrar-se, Déu es mantenia en la seva promesa de salvació i no deixaria de complir la seva paraula de suscitar un descendent de David com a messies que instaurés un reialme segons el designi de Déu. Per això deia: «Poble de Sió, […] ja no ploraràs més. Així que el Senyor sentirà el teu crit d’auxili, s’apiadarà de tu i t’escoltarà», t’alimentarà, et guiarà, farà que puguis treure el millor pa de la terra, donarà les millors pastures per al bestiar, i l’aigua no faltarà. En altres paraules: en un mome...