Cadascun de nosaltres podem fer realitat aquesta transformació que Jesús ens va anunciar
«Vindran dies, [deia la primera lectura ], que compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d’Israel i a la de Judà». I, quina és, germans i germanes, aquella promesa que Déu havia fet al seu poble? La primera lectura ens remet a una època que va ser molt dura: Jerusalem havia estat ocupada i una bona part del poble havia estat deportat a Babilònia. Tot semblava perdut, i ningú no veia com es podria restablir l’ordre i tornar a una època tranquil·la. ¿Totes les promeses que Déu havia fet al seu poble es reduïen a aquelles dificultats insalvables? No. Enmig de la desesperança el profeta aixeca una veu optimista: encara que ho pugui semblar, Déu no s’oblida mai del seu poble i complirà les seves promeses, fent «néixer a David un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat»: serà el Messies. Era un presagi anunciat segles abans del seu naixement. La litúrgia ens convida a recuperar aquell anunci, avui que comencem el temps d’Advent. D’aquí quatre diumenge...