Homilies de l'Efrem

  Quan el Senyor va parlar a Moisès cara a cara dalt de la muntanya,   un dels manaments més clars de la Llei que li va donar va ser el de no matar. I Jesús, actualitzant aquesta Llei, no només la va confirmar sinó que va anar més enllà: ens va demanar que no ens irritéssim contra el germà, que no l’insultéssim i que no el maleíssim. No és estrany, doncs, que els primers cristians dubtessin si els soldats i membres de l’exèrcit podien o no ser cristians: una persona dedicada a la guerra, i per tant entrenada per matar, podia ser un bon cristià? Però paradoxalment, Jesús ens posa avui com a model un centurió. Tot i ser un cap militar que duent a terme la seva responsabilitat ja anava en contra dels valors més bàsics de la Llei de Déu i de l’actualització que Jesús en va fer, el que per a Déu comptà no foren els seus actes sinó les virtuts més profundes de la seva persona: la fe, la humilitat, la confiança. Jesús va fer molts miracles, però els feia després de veure la fe de les...

  L’evangeli ens posa avui un centurió com a exemple. Un centurió era un oficial de l’exèrcit romà, un home que no pertanyia al poble d’Israel; un centurió era també un home entrenat per fer la guerra, i per tant, per matar si convenia a d’altres homes. Un home, en definitiva, que no encaixava en els manaments de la llei de Déu. Però no per això Jesús deixa d’escoltar-lo: Jesús l’acull malgrat la seva condició i actua través d’ell, perquè queda admirat de la seva fe. El text ens transmet, doncs, un model de Déu que no jutja les persones per la seva pertinença a un poble o un altre ni per les seves accions, sinó per la seva fe. Déu és el Déu de tothom, acull a tot aquell que se li acosta, i pot actuar fins i tot a través de persones que es podrien jutjar com a “dolentes”. Només cal que tinguem fe, i voluntat d’acostar-nos a ell. Nosaltres ho fem cada vegada que seiem a la seva taula, i cada vegada que ens reunim en el seu nom. De fet, les paraules del centurió han passat a la litúr...