De res no serveix saber que hem d’estimar, si les preocupacions del món present no ens deixen veure que al costat tenim persones mancades d’amor
Encara que ens pugui semblar que a la natura hi ha un equilibri perfecte, tot el que veiem és caduc i tard o d’hora passarà. Els primers cristians creien que la fi del món físic s’havia d’esdevenir d’un moment a l’altre, i amb el pas del temps es va anar veient que les profecies sobre el final dels temps s’havien de llegir en una altra clau: sí que un dia arribarà la fi dels temps; però també per a tots i cadascun de nosaltres també arribarà de forma particular aquell dia en què deixarem de pelegrinar per aquest món i entrarem en una altra realitat. I a banda el dia de la nostra mort física, també a cadascun de nosaltres ens pot arribar en qualsevol moment i de la forma més inesperada una crida de Déu, un moment en el que Déu precisi alguna cosa de nosaltres en benefici dels nostres germans. Totes tres formes d’interpretació són vàlides per entendre l’esperit atent que se’ns demanava en l’evangeli d’avui, en referència a aquell dia que vindrà «de cop i volta, (...) segur, com un l...