Homilies de l'Efrem

  Les lectures d’avui ens mostren una realitat que pot semblar paradoxal: d’una banda, Jesús ressuscitat envia els deixebles a anunciar la bona nova; però de l’altra, els avisa que trobaran oposició i dificultats: «Si el món us odia, tingueu present que m’ha odiat primer a mi», deia Jesús a l’evangeli. I la primera lectura ens certifica que això mateix és el que va passar. El llibre dels Fets ens presenta sant Pau en camí constant, intentant anunciar l’evangeli però trobant obstacles inesperats: l’Esperit no els deixa anar cap a alguns llocs, els camins que havien previst es tanquen, i no és fins més tard, a través de la visió de l’home macedoni que li demana ajuda, que Pau comprèn per on ha de continuar. Les lectures d’avui, doncs, ens ajuden a entendre que la Pasqua no significa que desapareguin les dificultats, ni que Jesús ressuscitat prometi una vida fàcil als deixebles: el que Jesús promet és una vida nova, en la qual ens hem de deixar conduir per l’Esperit, encara que no aca...

El fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat sembla, d’entrada, ple de tensió i confusió: els deixebles són del món, o no ho són? Per què el món els hauria d’odiar, si Jesús els acabava d’ensenyar la força i el poder de l’amor? Per què haurien de ser perseguits, si no tenien cap mala intenció? És evident que quan Jesús diu totes aquestes coses està donant un altre sentit a la paraula “món”: cal entendre-la com la manera de fer i de pensar general, que sovint és contrària al Regne de Déu que Jesús ens va venir a anunciar. És un fet constatat que Jesús va topar amb un rebuig frontal de les autoritats jueves del moment, i que això també els passà als primers deixebles. I és que, segons el mateix evangeli de Joan, Jesús no és del món: ell «és la llum veritable» que va venir al món per il·luminar tots els homes. Però seguint el mateix text, el món «no l’ha reconegut» (Cf. Jo 1,9-12). Si el “món” és, doncs, aquest vel que impedeix a la humanitat reconèixer el seu Messies i Salva...