Déu ens ha fet saber que tots i cadascun de nosaltres som capaços d’encarnar-lo.
«Mireu l’anyell de Déu» , va dir Joan a dos dels seus deixebles mentre mirava Jesús que passava. Aquell qui era abans del temps i serà per tota l’eternitat, aquell ésser transcendent que anomenem Déu i que ens costa d’entendre i d’imaginar, Aquell qui és la paraula per la qual tot existí, Aquell qui depassa tota comprensió, gràcies al Misteri de l’encarnació se’ns ha fet proper, s’ha fet un de nosaltres fins a tal punt que els seus contemporanis el van poder veure passant pel carrer. És el misteri de l’encarnació: Déu s’ha fet un de nosaltres i ens ha parlat en un llenguatge que podem comprendre i podem fer nostre. «Mireu l’anyell de Déu», direm d’aquí un moment, abans de rebre el cos de Crist. Aquestes paraules de Joan en veure Jesús han passat a la litúrgia, en el moment just abans de combregar. Perquè en la celebració reconeixem Déu en el sagrament del pa i del vi, damunt el qual hem invocat l’Esperit Sant. Però també el reconeixem en la seva paraula que ens ha estat proclamad...