Jesús actuava ple de misericòrdia procurant que no s’apagués el ble que vacil·la.
«En aquell temps, els fariseus planejaven com podrien fer-ho per matar Jesús». I és que la guarició del paralític a dins mateix de la sinagoga que precedeix el fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat , havia estat la gota que havia fet vessar el got: els fariseus l’havien viscut com una provocació. I la solució fàcil sempre és treure’s del damunt aquell qui ens fa nosa. Però Jesús, en canvi, no opta mai per aquest tipus de solucions: defuig el conflicte, i continua preocupant-se pels més febles amb tota discreció: «curà tots els malalts, però els manà que no ho fessin públic». L’evangelista veu en aquesta discreció de Jesús el “Servent del Senyor”, aquell personatge misteriós anunciat pel profeta Isaïes a través del qual Déu havia de restaurar Israel després de la humiliació que havia suposat la deportació, després que el culte al Temple s’hagués interromput. Tot allò que Isaïes deia d’aquell servent, ara es veia acomplert en Jesús, que anunciava el que és just però...