Homilies de l'Efrem

Les lectures d’avui ens mostraven dues maneres completament diferents d’entendre el poder. El profeta Miquees denunciava a la primera lectura aquells que tot ho planegen «estirats al llit» i després executen els seus projectes fent ús, simplement de la seva força; i abusant del poder es quedaven els camps i les cases dels més febles convertint la força en domini. I l’evangeli ens descrivia una situació semblant quan parlava dels fariseus que decidíren eliminar Jesús perquè els feia nosa, posant així el poder al servei dels propis interessos. Però la resposta de Jesús ens mostrava una manera completament diferent d’exercir el poder: ell també hauria pogut fer ús de la força, però no volgué entrar en l’espiral de violència: es retirà i continuà guarint els malalts. Per això sant Mateu reconeix en ell el compliment de la profecia d’Isaïes, segons la qual el Servent de Déu «no disputarà ni cridarà», «no trencarà la canya esquerdada ni apagarà el ble que vacil·la». Perquè ; no a aprofitar...

  «En aquell temps, els fariseus planejaven com podrien fer-ho per matar Jesús». I és que la guarició del paralític a dins mateix de la sinagoga que precedeix el fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat , havia estat la gota que havia fet vessar el got: els fariseus l’havien viscut com una provocació. I la solució fàcil sempre és treure’s del damunt aquell qui ens fa nosa. Però Jesús, en canvi, no opta mai per aquest tipus de solucions: defuig el conflicte, i continua preocupant-se pels més febles amb tota discreció: «curà tots els malalts, però els manà que no ho fessin públic». L’evangelista veu en aquesta discreció de Jesús el “Servent del Senyor”, aquell personatge misteriós anunciat pel profeta Isaïes a través del qual Déu havia de restaurar Israel després de la humiliació que havia suposat la deportació, després que el culte al Temple s’hagués interromput. Tot allò que Isaïes deia d’aquell servent, ara es veia acomplert en Jesús, que anunciava el que és just però...