Homilies de l'Efrem

  Acabem d’escoltar en l'evangeli com els mateixos deixebles de Jesús, que vivien cada dia amb ell i l’escoltaven amb atenció, quan va anunciar que seria entregat en mans dels homes, no en van entendre el sentit. Les paraules els eren clares, però el misteri que amagaven els resultava incomprensible. Només després de la resurrecció i amb l’ajuda del do de l’Esperit Sant podrien comprendre que el camí de Déu passava per la creu i que, mitjançant la mort i la resurrecció de Crist, s’acomplia el seu pla de salvació. I això mateix que va passar als deixebles que vivien amb ell i l’escoltaven, ha passat també a milers de persones que hem vingut després: malgrat la claredat de les paraules amb què Jesús ens parla, de vegades necessitem algú que ens ajudi a copsar el sentit profund de l’Escriptura i a aplicar-lo a la nostra vida concreta. I per això Déu ha suscitat diferents carismes dins l’Església, i l’Esperit Sant ha repartit els seus dons tan diversos, perquè tothom —sigui qui sigui—...

  Amb un llenguatge força poètic i unes imatges molt boniques, les lectures d’avui ens han parlat de la mort. El llibre de l’Eclesiastès ho feia amb aquestes imatges tant eloqüents: quan “sigui tallat el fil de plata de la vida”, quan “es foradi el gresol d’or”, quan “la gerra s’esmicoli a la font i la corriola del pou es trenqui”, o bé quan “la pols torni a la terra, on ja era, i l’alè se’n torni a Déu, que l’ha donat”… També ens en parlava el Salm responsorial: «Vós [Senyor] feu tornar els homes a la pols dient-los “Torneu-vos-en, fills d’Adam”», perquè “com un somni en fer-se de dia”, la persona humana és “com l’herba que s’espiga: ha tret florida al matí, [però després ve un vespre on] “es marceix i s’asseca”, és a dir, ha de fer  irremeiablement el pas de la mort. I encara en l’evangeli Jesús, també parlava als seus deixebles sobre la seva mort, una mort que havia de ser «en mans dels homes» i que els deixebles d’entrada no van entendre, venint com venien de l’episodi de ...

  «Ells [els deixebles] no entenien què volia dir [Jesús]». Per bé que estaven amb ell cada dia i contínuament l’escoltaven, quan poc després de l’episodi de la Transfiguració Jesús anuncià que havia «de ser entregat en mans dels homes», els deixebles no entengueren què volia dir. Entenien les paraules, però no el seu significat. Entenien la lletra però no el designi profund de Déu, que només comprendrien després de la resurrecció. En aquell moment no tenien prou perspectiva dels fets per entendre’ls, ni tampoc havien rebut encara de l’Esperit Sant el do de la comprensió, que els permetria capir una mica el pla de salvació de Déu, que passava pel misteri de la mort i la resurrecció de Jesús. Però, malgrat tot, aquelles mateixes paraules que semblaven incomprensibles, van passar a l’Escriptura . I és així —a través de la Bíblia proclamada en la celebració litúrgica, com nosaltres avui hem pogut sentir allò que un dia sortí de la mateixa boca del Senyor, i que avui ens diu a cadascun...