La paraula de Déu té més força quan es combina amb la vida viscuda amb caritat i servei concret als altres.
Acabem d’escoltar en l'evangeli com els mateixos deixebles de Jesús, que vivien cada dia amb ell i l’escoltaven amb atenció, quan va anunciar que seria entregat en mans dels homes, no en van entendre el sentit. Les paraules els eren clares, però el misteri que amagaven els resultava incomprensible. Només després de la resurrecció i amb l’ajuda del do de l’Esperit Sant podrien comprendre que el camí de Déu passava per la creu i que, mitjançant la mort i la resurrecció de Crist, s’acomplia el seu pla de salvació. I això mateix que va passar als deixebles que vivien amb ell i l’escoltaven, ha passat també a milers de persones que hem vingut després: malgrat la claredat de les paraules amb què Jesús ens parla, de vegades necessitem algú que ens ajudi a copsar el sentit profund de l’Escriptura i a aplicar-lo a la nostra vida concreta. I per això Déu ha suscitat diferents carismes dins l’Església, i l’Esperit Sant ha repartit els seus dons tan diversos, perquè tothom —sigui qui sigui— pugui descobrir i viure els misteris més profunds de la nostra fe.
Un dels carismes que l’Esperit Sant ha suscitat en el seu poble, relacionat amb aquest tema de la comprensió del missatge cristià, és el de l’ensenyament, vinculat al do de la saviesa. I una de les persones que el va tenir i desenvolupar va ser sant Vicenç de Paül, la memòria del qual celebrem en aquesta missa. Sant Vicenç, que passà a la casa del Pare un dia com avui de l’any 1660, va destacar per un estil clar, senzill i proper. Després de la seva conversió interior va comprendre que calia predicar d’una manera que tothom pogués entendre, sobretot els camperols i la gent senzilla. I per això les seves missions populars foren molt fecundes i van transformar el model de predicació a França, passant d’un discurs retòric a una paraula evangèlica i pràctica. Més que lluir-se a l’hora de predicar, buscava tocar els cors de les persones i ajudar-les a comprendre els misteris més difícils d’entendre; buscava portar tothom a Crist amb una predicació eficaç i evangèlica.
La necessitat de comprendre els misteris i d’aprofundir en la fe l’han tingut tots els deixebles de tots els temps: des dels primers deixebles, com vèiem en l’evangeli d’avui, fins a nosaltres mateixos. Déu ens ha parlat de tal manera que, per comprendre-ho, necessitem curiositat, fer-nos preguntes i anar creixent poc a poc en la comprensió dels misteris segons les nostres necessitats i la nostra vida. La necessitat de comprendre millor el llenguatge de Déu la tenim tots, i la tenen també moltes persones de la nostra societat, que potser no creuen perquè no comprenen ni han fet l’esforç de comprendre. I no cal haver rebut el sagrament de l’Orde per tenir el carisma de la predicació i del servei a aquestes persones; n’hi ha prou amb haver rebut el do de l’Esperit Sant i avançar en el camí de la comprensió dels misteris: tots podem, des del nostre lloc, dir una bona paraula que ajudi a apropar-se a Déu als qui n’estan més lluny, o bé suscitar la curiositat i l’interès que després vagi fent el seu camí. Per això l’exemple de sant Vicenç de Paül ens pot ajudar avui a fer arribar l’Evangeli a les persones amb qui convivim: parlant amb claredat, senzillesa i proximitat, buscant tocar els cors de les persones i portar-les a Crist. Sant Vicenç ens recorda que la paraula té més força quan es combina amb la vida viscuda amb caritat i servei concret als altres, i ens convida a fer-ho així cadascun de nosaltres.
Dissabte XXV durant l’any – St. Vicenç de Paül, prevere.
