Homilies de l'Efrem

«Germans, viviu sempre contents». Així començava el fragment de la primera carta als Tessalonicencs que ens ha estat proclamat com a segona lectura d’avui. I encara que aquesta carta sigui l’escrit més antic de tot el Nou testament, no és d’estranyar que contingui una clara al·lusió a l’alegria perquè l’alegria és un tema que travessa tota la Bíblia: hi apareix com a una actitud pròpia de la vida, com un do que Déu concedeix, com la reacció humana pròpia que sorgeix al veure les obres de Déu, hi apareix unida a l’alliberament i la salvació, i també com una conseqüència de la trobada amb el Senyor. A l’escriptura l’alegria es podueix per l’anunci de la paraula de Déu, acompanya la fe en Jesucrist, i si és autèntica pot aparèixer fins i tot enmig de la persecució, les proves i els sofriments. I en el fragment d’avui és referida com una actitud pròpia del cristià: en aquells primers anys del cristianisme per a molts era un motiu de preocupació la data de la vinguda definitiva del Crist, ...