Homilies de l'Efrem

Les dues lectures d’avui semblen parlar de coses molt diferents, però en realitat plantegen una mateixa pregunta: en qui posem la nostra confiança? A la primera lectura , el poble de Judà s’allunyà de Déu després de la mort del sacerdot Jojadà. Oblidaren tot el bé que havien rebut i buscaren altres seguretats. I quan el profeta Zacaries els advertí que aquell camí no els duria enlloc i els transmeté la paraula del Senyor, no l’escoltaren; al contrari, el feren morir. En abandonar Déu, acabaren descobrint que allò en què havien posat la confiança no els podia salvar. L’evangeli , en canvi, ens planteja la mateixa qüestió d'una altra manera. En altres llocs Jesús demana prudència, previsió i seny; i avui no ens convida pas a actuar sense responsabilitat o a viure despreocupadament, sinó que ens recorda que la preocupació principal de la nostra vida hauria de ser cercar primer el Regne de Déu. Perquè quan una persona posa tota la seva esperança en les coses materials, acaba servint-l...

Molts cops ens referim a Déu com “la Providència”, paraula que ve del llatí pro-videre : veure per endavant, preparar-se, proveir-se, actuar amb previsió. Déu seria aquell qui proveeix. Però… de què ens proveeix? Sense pretensions de fer un repàs exhaustiu de l’escriptura, Abraham va transmetre confiança al seu fill Isaac dient-li que Déu ja els proveiria d’un anyell per a l’holocaust. Tampoc Déu no es va oblidar del seu poble en ple desert quan els proveí del mannà. I així podríem anar repassant molts passatges de la Bíblia que es refereixen a la providència de Déu. Però, sobretot, Déu és provident perquè ens ha donat la vida i el seu amor, i ens ha donat també el seu propi Fill perquè la salvem. I és precisament aquest Fill el qui ens diu que la nostra seguretat i salvació no depèn dels béns materials, sinó de la confiança en un Déu que ens estima i sap quines coses necessitem. Si alimenta als ocells del cel, no ens alimentarà a nosaltres? Però és evident que Déu no ens proveeix de m...