Homilies de l'Efrem

  L’evangeli d’avui ens situa enmig d’una escena carregada de simbolisme: fosqueja, el vent bufa fort, el mar s’encrespa i els deixebles tenen por… I quan sembla que tot se’ls escapa de les mans, Jesús s’acosta caminant sobre el mar. Però no ho fa per calmar la tempesta, sinó per parlar: «Sóc jo. No tingueu por», els diu. Aquesta expressió, tan senzilla, conté una profunditat enorme. “Sóc jo”. Hi ressona el nom revelat a Moisès: “Jo sóc el qui sóc”. Amb aquestes paraules, Jesús no només s’identifica; es revela. Ell és el qui pot caminar per sobre les aigües, com l’Esperit planava sobre les aigües al començament de la creació. Ell és el qui pot travessar el que per a nosaltres és caos i límit. Aquest, és el missatge de la Pasqua: que Jesús no queda sotmès a les lleis que ens limiten, perquè la mort no el reté, ni l’atura la por. El Ressuscitat va més enllà del que podem comprendre. I no ho fa per exhibir poder, sinó per fer-se present enmig de les dificultats. I, quan anaven a deix...

Quan Déu va revelar el seu nom a Moisès a la muntanya de l’Horeb, li va dir: «Jo sóc el qui sóc». Era una resposta enigmàtica, i ho havia de ser; perquè el misteri de Déu no es podia abastar ni tancar en unes paraules. I era una resposta que connecta directament amb les paraules que acabem de sentir que Jesús dirigia als seus deixebles que estaven a la barca: «Sóc jo. No tingueu por». Jesús, doncs, per mitjà d’aquestes paraules s’identifica plenament amb la realitat de Déu, que camina per damunt de l’aigua igual que l’Esperit de Déu planava sobre les aigües al començament de la creació. Aquest text, doncs, escrit a la llum de la Pasqua, associa Jesús amb el Déu de l’Antic Testament; perquè la manifestació plena de Déu només s’havia de donar quan intervingués salvant el seu poble, tal i com ja havia fet abans intervenint a favor de l’antic poble d’Israel. Qui era, aquest Jesús que caminava sobre el mar? Qui era aquest Jesús que anava cap als deixebles per salvar-los? Després d...