Homilies de l'Efrem

L’evangeli de Lluc ens parla d’un grup de setanta dos deixebles que van ser enviats per Jesús per preparar el terreny per on havia de passar. La missió tenia un objectiu molt clar: anunciar la proximitat del Regne de Déu. Però fer aquest anunci no era fàcil, perquè el mateix text diu que hi anaven «com anyells enmig de llops». Encara que els deixebles tinguessin potestat per guarir els malalts i per portar la pau, la missió era difícil. I era prioritària: s’havien de conformar amb allò que els donessin, i no havien d’anar de casa en casa; perquè primer era la missió que la recerca del propi benestar. La imatge d’aquests setanta dos deixebles, doncs, podria ser un dibuix del que hauria de ser l’autèntic deixeble de Jesús: aquell qui, seguint els seus passos, renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu; aquell per a qui primer és la missió de difondre la paraula de Déu que no pas la recerca de seguretats personals; aquell qui no es refia tant de les seves pertinences, com de l’a...

Si els temps de l’evangeli fossin avui, és possible que el Senyor s’hagués valgut dels mitjans de comunicació moderns i de les xarxes socials per fer córrer allò que tenia per dir. Però en un món en què les comunicacions eren lentes, la manera de difondre informacions era enviant missatgers físicament. Concretament, el text diu que Jesús va enviar setanta-dos deixebles a preparar els seu camí. És possible que es tracti d’un número simbòlic: 72 són sis dotzenes, que és un número rodó en la base 12 que feien servir en aquell temps per comptar. Però no és coincidència que 72 sigui també el nombre de països coneguts que figura en la llista del capítol 10 del llibre del Gènesi (segons la versió grega): l’evangelista pretén dir amb això que la intenció de Jesús era la de difondre la bona nova de l’evangeli a tot el món conegut. Va ser així com es va començar a escampar el missatge cristià. La litúrgia ens convida a reviure aquests fets precisament el dia en què celebrem la memòria d...