Homilies de l'Efrem

  La litúrgia d’avui ens convida a aprofundir en el misteri de la Trinitat des de quatre punts de vista. El primer és el de la revelació: ja a l’Antic testament, com proclamava la primera lectura , Déu va convocar el seu poble i per mitjà de Moisès els donà la Llei; però no seria fins al Nou testament quan la Trinitat es faria visible en la persona de Jesús, que deixaria als apòstols l’encàrrec de batejar en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, no sense abans haver ensenyat que el sagrament és comunió de vida amb aquestes tres persones. El segon punt de vista és el del poble: la primera lectura es feia ressò del fet que Déu s’escollís un poble, el fes testimoni del seu amor i objecte de la seva protecció; però no seria fins al Nou testament que aquest poble seria plenament incorporat a ell per mitjà del baptisme. Els membres d’aquest poble així incorporats, s’eleven a la categoria de fills de Déu. El tercer punt de vista és el de la llibertat: la primera lectura feia ref...

Acabem de llegir el començament del llibre dels Fets dels Apòstols , que és una continuació de l’evangeli de Lluc. El conjunt dels dos textos ens presenta una direccionalitat. L’evangeli va de Galilea a Jerusalem, és a dir, del que podria ser qualsevol lloc del món, a la ciutat on culmina la trobada de Déu amb els homes. I el llibre dels Fets que el complementa planteja un moviment de retorn: va de Jerusalem a Roma: porta la paraula del lloc on Déu s’ha trobat amb la humanitat, al centre del món pagà; és a dir, al lloc més necessitat que hi ha d’evangelització. També la Paraula de Déu presenta una direccionalitat en els mateixos textos: «Per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel», canta Zacaries al començament de l’evangeli. La paraula de Déu ve del cel, i va cap al cor dels deixebles. Els deixebles n’entenen la importància en l’episodi de la transfiguració, quan dalt d’una muntanya Déu els parla des del núvol per demanar-los que escoltin bé el seu fill ...