Homilies de l'Efrem

  Com ja sabem, l’Assumpció de la Mare de Déu no és un episodi de l’Evangeli que puguem llegir com altres fets de la vida de Jesús o de Maria, sinó un misteri de fe que l’Església ha anat contemplant i comprenent al llarg dels segles. Però les lectures que acabem d’escoltar ens parlen d’aquest Misteri d’una manera indirecta: cadascuna ens ofereix una clau per comprendre allò que avui celebrem. La primera lectura ens presentava aquella dona que apareix al cel, «vestida de sol», amb la lluna sota els peus i una corona de dotze estrelles. La visió de l’Apocalipsi és una imatge del poble de Déu, que enmig del combat i de les dificultats està destinat a participar de la victòria definitiva de Déu. Però la tradició cristiana hi ha reconegut també una imatge de Maria, que avui contemplem precisament en aquesta dimensió celestial. El que encara era una promesa per al poble de Déu, en ella ja és una realitat. La segona lectura ens donava la raó d’aquesta esperança. Sant Pau no parlava de ...

  La primera lectura del llibre de l’Apocalipsi començava amb aquesta frase: «El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu». Aquesta imatge celestial de l’arca de l’aliança no és sinó un ressò d’una tradició jueva que volgué donar una explicació del que havia passat després de la invasió romana de Jerusalem de l’any 70 amb l’arca original, que guardava els manaments de la Llei a dins del temple de Jerusalem. Del que va passar amb l’arca original no se’n sap res, i alguns Rabins van voler subratllar la seva dimensió sagrada i indestructible, i creure que, encara que després de la humiliació de la destrucció del temple no se’n conegui el seu parador, l’arca continua preservada d’alguna manera perquè està destinada a durar fins al món futur. En altres paraules, per als autors jueus, l’Arca —com a senyal que era de la presència de Déu enmig del seu poble— era incorruptible; i com que la presència de Déu enmig del poble ...

Quan hem de parlar del Misteri amb majúscula, ens trobem amb el problema de la falta de paraules: per molt que ens vulguem esforçar, mai no podrem explicar ni expressar la grandesa d’allò que Déu ens té preparat des de l’eternitat, i que la Mare de Déu ja viu amb plenitud. I per això recorrem a imatges, comparacions, i sovint a la música, que més enllà de les paraules també ens eleva l’esperit. Per això avui proposem una imatge musical que ens ajudi a endinsar-nos una mica en el Misteri que avui celebrem. Si comparéssim la història de la salvació amb una obra musical, podríem atribuir a Déu el paper del compositor: ell és qui té al cap prèviament allò que vol que els oients escoltin, visquin i sentin. La partitura de l’obra podria ser la Sagrada Escriptura. Seguint aquesta imatge a l’Esperit Sant li correspondria ser la mateixa Música, que tot i la seva naturalesa etèria té un gran poder per entrar dins nostre, moure’ns i transformar-nos. I a Jesús li podria escaure el paper de directo...

  Tota la vida de la Mare de Déu és una mostra de gràcia atorgada per Déu, i un exemple de resposta generosa a aquesta gràcia, feta per amor. La primera gràcia que va rebre la Mare de Déu fou en el moment de la seva Concepció Immaculada, quan Déu la va escollir per ser la Mare del seu Fill que s’havia de fer home. I una primera resposta que ella començà a donar per amor ja fou en el moment de la seva Presentació al Temple, quan expressà la seva voluntat de lliurar-se a Déu. Ja aleshores es començà a preparar per tal de poder donar un dia la resposta definitiva a la pregunta de l’àngel que va marcar tota la seva trajectòria i la nostra. Va ser un “sí” que no fou només la resposta d’un dia a una pregunta, sinó que es va prolongar durant tota la vida del seu Fill, al costat del qual sempre fou present, i cap al qual mirà de dirigir l’atenció de tothom. En els moment fàcils i en els difícils; en la visita a la seva cosina Elisabet i al peu de la creu; al costat dels deixebles quan van...