Homilies de l'Efrem

Les lectures d’avui ens han presentat un tema central del temps d’Advent: la preparació del camí del Senyor i, sobretot, la capacitat —o incapacitat— de reconèixer-lo quan ve. El llibre del Jesús, fill de Sira, que hem llegit com a primera lectura , ens parlava d’Elies com d’un “profeta de foc”. No només pel seu temperament o pels signes extraordinaris que l’acompanyaven, sinó perquè la seva missió era transformar els cors, fer possible una conversió profunda: “fer que els pares es reconciliïn de tot cor amb els fills”, deia. Com ja sabem, en la Bíblia el foc no només destrueix, sinó que purifica i prepara. I l’Evangeli feia un pas més: Jesús deia clarament que Elies ja havia vingut, però que “no l’havien sabut reconèixer”. Joan Baptista havia complert la seva missió de precursor, havia obert camins i havia cridat a la conversió… però el seu estil i la seva radicalitat van incomodar, i el resultat va ser que no se’l van escoltar, com també li passaria a Jesús. I aquí hi ha el nucli d...

  En temps de Jesús es creia que el profeta Elies tornaria per tal de preparar el poble per a la vinguda del Messies. Era una creença inspirada en el darrer anunci del darrer llibre dels profetes, el profeta Malaquies, que citava la primera lectura del Siràcida: «Diu l’Escriptura que estàs a punt per venir, [Elies], quan serà l’hora, a calmar la indignació de Déu abans no esclati, i fer que els pares es reconciliïn de tot cor amb els fills». En aquesta cita, l’expressió “quan serà l’hora” es referia “al dia del Senyor” del text original, un dia indefinit en el temps en què Déu hauria d’intervenir a favor del seu poble. Era un dia esperat com un dia de victòria contra els enemics, un dia de salvació; però també en d’altres passatges de l’Antic testament se’l cita com un dia de càstig terrible per als qui no han estat fidels a l’aliança de Déu. I com que els deixebles de Jesús havien sentit als Mestres de la Llei parlant d’aquest dia i d’aquesta nova vinguda d’Elies, li pregunten a J...

La litúrgia d’avui ens presenta les figures d’Elies i de Joan Baptista. Elies és l’home de Déu, el profeta que en el relat de la transfiguració representa a tots els profetes de l’Antic Testament. Es va   retirar al desert quaranta dies i quaranta nits, i fou en aquella solitud que Déu li va fer saber la seva voluntat a través d’un ventijol suau. I com explicava l’evangeli , les profecies deien que Elies havia de tornar a preparar el poble perquè rebés el Messies. Per això Jesús l’identifica amb Joan Baptista, el nou Elies que també havia rebut la paraula de Déu al desert i havia esdevingut un precursor i testimoni de la vinguda definitiva del Regne de Déu. Com Elies, Joan també havia rebut el do profètic, l’encàrrec de parlar al poble de part de Déu; però el poble no el va saber reconèixer, i el va tractar malament com també tractaria a Jesús.   La litúrgia ens presenta aquests dos personatges en la primera part de l’Advent, el moment de l’any en què som convidats a reflexio...

  Com acabem d’escoltar a l’evangeli , a l’època de Jesús hi havia una forta creença en què l’arribada del Messies aniria precedida per una tornada d’Elies. Elies era «un profeta de foc», segons les paraules de la primera lectura . Potser el definien així per causa del seu fort temperament amb què va lluitar contra la idolatria i denuncià les injustícies que el poble patia per culpa de les autoritats. Però potser el van definir amb aquest terme perquè, així com el foc ho transforma tot, Elies havia d’aconseguir que el poble transformés el seu cor en un interior capaç d’acollir el Senyor. I aquesta renovació profunda era la que també necessitaven els deixebles de Jesús, que, mentre baixaven amb ell de la muntanya després d’haver viscut l’episodi de la Transfiguració, encara no havien entès que la vinguda d’Elies ja s’havia dut a terme amb la vinguda de Joan Baptista. Joan havia vingut a preparar els camins del Senyor i a fer-los adonar de la presència del Messies enmig del poble; pe...

  Durant molts segles, Déu va anar preparant la vinguda del Salvador del món. I ho va fer de diferents maneres i a través de diferents persones. Un d’ells va ser el profeta Elies, de qui ens parlava la primera lectura del llibre de Jesús, fill de Sira. El text era un fragment de l’apartat que l’autor dedica a fer un elogi dels Pares, d’aquells grans personatges de l’Antic testament que suscitaven la seva admiració. I el descriu com «un profeta de foc» potser pel seu temperament, per la seva lluita incansable contra la idolatria, per la seva denúncia insubornable contra els abusos de l’autoritat, pels episodis que l’escriptura li atribueix haver fet baixar literalment foc del cel, o per la manera com va ser endut al cel. Sigui pel que sigui, aquest profeta de l’esperança escatològica, segons la tradició que hem escoltat havia de tornar per preparar el dia del Senyor: «Feliços els qui, abans de morir, veuran el teu retorn!», acabava dient el text. I en l’evangeli que ens ha estat pr...