Quan una festa no és religiosa

 L’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. És una festa civil amb un gran significat històric i institucional per al nostre país, sobre la qual avui no ens estendrem. Sí que ens pot resultar interessant, però, observar que —des del punt de vista de la litúrgia de l’Església, aquest dia no té una celebració litúrgica pròpia. El fet que les festes civils i les religioses no sempre coincideixin ens ajuda a entendre que hi ha dies que són festius per a la societat, però no formen part de les celebracions de l’Església.

Per què avui l’Escolania no canta a Missa conventual?

Quan un dia festiu civil no coincideix amb una festa litúrgica, la litúrgia segueix el que està establert per als dies de fèria, és a dir, els dies ordinaris del calendari litúrgic. Per això, tot i que la comunitat monàstica celebra la Missa conventual —com ho fa cada dia de l’any—, l’Escolania no hi canta. En canvi, es manté el cant de la Salve del migdia i de les Vespres, que formen part de la seva participació habitual en la pregària del monestir. Això explica que, alguns dies festius, l’activitat litúrgica de l’Escolania sigui diferent de la que és habitual en les festes de caràcter religiós.

Dos calendaris que conviuen

Els cristians vivim alhora dos calendaris: el civil i el litúrgic. El calendari civil marca les festes nacionals, les commemoracions i els dies festius de la societat. El calendari litúrgic, en canvi, acompanya al llarg de l’any la vida de Jesucrist i els grans misteris de la fe. Tots dos tenen el seu valor i conviuen amb normalitat, però cadascun respon a una finalitat diferent. Per això hi ha dies, com l’11 de setembre o l’1 de maig, que són molt importants en l’àmbit civil, però que litúrgicament continuen essent dies de fèria. Entendre aquesta diferència ens ajuda també a llegir millor el calendari litúrgic, que anirem descobrint al llarg de tot aquest curs.

En resum: No totes les festes són religioses. Quan un dia festiu civil no coincideix amb una celebració litúrgica, l’Església continua el seu calendari habitual. Per això, a Montserrat, l’Escolania no canta a la Missa conventual, encara que sí que participa en la Salve i en les Vespres.

Per saber-ne més…

- Normes universals sobre l’any litúrgic i el calendari, nn. 10-18.

- Catecisme de l’Església Catòlica, nn. 1163-1173.

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

«Què tenim que no ho hàgim rebut?»

Imatge
  «Què tenim que no ho hàgim rebut?» Sant Pau feia aquesta pregunta als cristians de Corint a la primera lectura perquè s’havien començat a considerar superiors els uns als altres, com si allò que tenien fos mèrit exclusivament seu. I ell els volia fer adonar que, en realitat, tot el que som i tot el que tenim ho hem rebut: la vida, les capacitats, les oportunitats, les persones que tenim al costat, i també la fe. Res de tot això no ens ho hem donat nosaltres mateixos. I quan ho oblidem, fàcilment ens podem arribar a sentir amos del que tenim i, fins i tot, amb dret a jutjar els altres. I l’evangeli també ens presentava una situació en què una norma acabava ocupant un lloc que no li corresponia: els deixebles tenien gana, i davant d’aquesta necessitat Jesús els recordava que la norma del dissabte no era una realitat absoluta que estigués per damunt de la persona. Jesús posa les coses al seu lloc i ens recorda que allò que Déu ens ha donat no s’hauria de convertir  en una rea...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació