Les Vespres


Si alguna vegada us heu quedat a Montserrat fins al final de la tarda, haureu vist que els monjos es tornen a reunir a la basílica. No és per celebrar una altra Missa, sinó per pregar d’una altra manera: són les Vespres, la gran pregària que l’Església fa al vespre, acabat el treball de la jornada. Cada dia, en acabar les Vespres, l’Escolania canta la Salve; els diumenges i les solemnitats, a més, participa en tota la celebració. Però, què són exactament les Vespres?

Una pregària per acabar el dia

Des dels primers segles del cristianisme, els cristians hem procurat santificar el pas del temps amb la pregària. I les Vespres són la part de la pregària que correspon al capvespre: un moment per donar gràcies a Déu pels dons rebuts al llarg del dia, posar a les seves mans tot allò que hem viscut i demanar-li que continuï acompanyant-nos. Igual que el diumenge dona sentit a tota la setmana, les Vespres ajuden a donar un sentit cristià al final de cada jornada.

La pregària dels Salms

El centre de les Vespres són els salms, uns poemes de pregària que formen part de la Bíblia i que el poble d’Israel ja feia servir per resar molt abans del naixement de Jesús. El mateix Jesucrist va pregar amb aquests salms, i des d’aleshores l’Església els continua resant cada dia. A les Vespres també s’hi proclama una breu lectura de la Paraula de Déu, es fan pregàries d’intercessió i es canta el càntic de Maria, el Magníficat, amb què la Mare de Déu dona gràcies a Déu per les meravelles que ha fet en ella.

Una pregària que continua

Quan les Vespres acaben, això no vol dir que la pregària s’acabi. A Montserrat, com ja hem vist, la comunitat i l’Escolania canten la Salve, pròpia d’un santuari dedicat a la Mare de Déu, i després, habitualment, un motet. No es tracta d’allargar la litúrgia, sinó d’ajudar que el clima de pregària i de recolliment acompanyi el pas cap al ritme de cada dia. Perquè la litúrgia no és un parèntesi dins la vida, sinó una font que l’alimenta i la transforma.


En resum: Les Vespres són la gran pregària del vespre de l’Església. Mitjançant els salms, la Paraula de Déu i el càntic de Maria, els cristians donem gràcies pel dia que acaba i el posem a les mans de Déu.


Per saber-ne més… 

- Catecisme de l'Església Catòlica, nn. 1174-1178.

- Ordenació General de la Litúrgia de les Hores, nn. 37-40.

- Regla de sant Benet, capítols 16 i 17.


Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

«Què tenim que no ho hàgim rebut?»

Imatge
  «Què tenim que no ho hàgim rebut?» Sant Pau feia aquesta pregunta als cristians de Corint a la primera lectura perquè s’havien començat a considerar superiors els uns als altres, com si allò que tenien fos mèrit exclusivament seu. I ell els volia fer adonar que, en realitat, tot el que som i tot el que tenim ho hem rebut: la vida, les capacitats, les oportunitats, les persones que tenim al costat, i també la fe. Res de tot això no ens ho hem donat nosaltres mateixos. I quan ho oblidem, fàcilment ens podem arribar a sentir amos del que tenim i, fins i tot, amb dret a jutjar els altres. I l’evangeli també ens presentava una situació en què una norma acabava ocupant un lloc que no li corresponia: els deixebles tenien gana, i davant d’aquesta necessitat Jesús els recordava que la norma del dissabte no era una realitat absoluta que estigués per damunt de la persona. Jesús posa les coses al seu lloc i ens recorda que allò que Déu ens ha donat no s’hauria de convertir  en una rea...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació