Per què cada dia es canta la Salve?
Si alguna vegada heu estat a Montserrat al migdia o al final de la tarda, segurament haureu sentit cantar la Salve Regina. Per a moltes persones és un dels moments més emblemàtics del santuari, però no tothom sap d’on ve aquest costum ni per què es repeteix cada dia. La resposta és senzilla: Montserrat és alhora un monestir benedictí i un santuari marià. Els monjos hi vivim seguint la Regla de sant Benet, però una part fonamental de la nostra missió és tenir cura del santuari i acollir tots els qui pugen a venerar la Mare de Déu. És d’aquesta realitat que neix el cant quotidià de la Salve.
Una pregària molt antiga
La Salve Regina és una de les grans pregàries que l’Església dedica a la Mare de Déu. Va ser composta a l’edat mitjana i, des de fa segles, acompanya la pregària de comunitats cristianes d’arreu del món. És una pregària confiada: els cristians ens adrecem a Maria com a mare, li demanem que intercedeixi per nosaltres i que ens guiï fins al seu Fill, Jesucrist. Com totes les pregàries marianes, la Salve no acaba en Maria, sinó que ens porta sempre cap al Crist.
La Salve a Montserrat
Com que Montserrat és un santuari dedicat a la Mare de Déu, la Salve ocupa un lloc molt especial en la vida de cada dia. Es canta al migdia i també al final de les Vespres. En aquest segon cas, la comunitat monàstica acaba la seva pregària i, tot seguit, l’Escolania s’hi afegeix per unir la seva veu a la de tota l’assemblea en aquest homenatge diari a la Mare de Déu. Després de la Salve, és costum interpretar un motet, una peça de música religiosa que prolonga el clima de pregària i ajuda a mantenir el recolliment abans que tothom abandoni la basílica.
Una pregària que uneix
Cada dia, centenars de pelegrins i visitants participen en aquest moment, encara que sigui només escoltant. Alguns coneixen la lletra de la Salve i la canten; d’altres simplement s’hi uneixen en silenci. Però d’una manera o altra, tots són convidats a posar la seva vida sota la protecció de Maria. Per això la Salve no és només una tradició de Montserrat, sinó que és una pregària viva que continua reunint persones molt diverses al voltant de la Mare de Déu.
En resum: La Salve és una antiga pregària dedicada a la Mare de Déu. A Montserrat es canta cada dia perquè el monestir té la missió de custodiar un santuari marià, i aquest cant és una expressió quotidiana de la devoció a Maria, que sempre ens condueix cap a Jesucrist.
Per saber-ne més…
- Catecisme de l'Església Catòlica, nn. 2673-2679.
- Regla de sant Benet, Pròleg i capítol 53 (sobre l’acolliment).
- Text tradicional de la Salve Regina: La Salve és una pregària que té tres parts molt ben definides:
- Una salutació: «Déu vos salve, Reina i Mare de misericòrdia...».
- Una súplica: els cristians, conscients de les dificultats de la vida, demanem a Maria que intercedeixi per nosaltres.
- Un horitzó: tota la pregària culmina demanant de poder contemplar Jesucrist, «el fruit beneït del vostre ventre». Això ens recorda que la devoció a Maria no s'atura en ella mateixa, sinó que sempre ens condueix cap al seu Fill.
Traducció del text de la Salve:
Salve, Regina, Mater misericórdiæ, / Déu vos salve, Reina i Mare de misericòrdia;
vita, dulcédo et spes nostra, salve. / vida, dolcesa i esperança nostra, Déu vos salve.
Ad te clamámus, éxsules fílii Hevæ. / A vós clamem, els desterrats fills d'Eva.
Ad te suspirámus, geméntes et flentes in hac lacrimárum valle. / A vós sospirem, gemegant i plorant en aquesta vall de llàgrimes.
Eia ergo, Advocáta nostra, / Així, doncs, advocada nostra,
illos tuos misericórdes óculos ad nos convérte. / gireu cap a nosaltres aquests vostres ulls misericordiosos.
Et Iesum, benedíctum fructum ventris tui, / I mostreu-nos Jesús, el fruit beneït del vostre ventre,
nobis post hoc exsílium osténde. / després d'aquest exili.
O clemens, / Oh clement,
O pia, / oh piadosa,
O dulcis Virgo María. / oh dolça Verge Maria.
