Déu vol que arribem a compartir la seva mateixa glòria.
L’evangeli que ens acaba de ser proclamat és un fragment dels discursos de comiat que Joan posa en boca de Jesús durant el darrer sopar. Són tot un “testament espiritual” escrit en primera persona, que aquests dies hem anat resseguint de forma contínua. I en la perícope d’avui Jesús ens parlava de la seva relació amb el Pare i de les conseqüències que aquesta relació té per a nosaltres. Jesús, a qui el Pare havia enviat al món, ara retornaria cap al Pare; i prometia als seus deixebles que, a partir d’aquell moment, l’oració que adrecessin al Pare en el seu nom seria efectiva. Perquè el Pare i el Crist estan tant íntimament units, que tots els seguidors de Jesús —pel fet de ser-ho, ja queden també units al Pare. En altres paraules: tot aquell qui ha acceptat al Crist és un fill estimat de Déu, i per això Déu no pot deixar d’escoltar-lo. No passaria res si Jesús ja no pregués més per nosaltres, perquè pel fet d’estimar-lo i creure en ell, el Pare també ens estima i escolta directa...