Homilies de l'Efrem

  La matança dels sants innocents és un fet discutit des del punt de vista històric. Hi ha tants arguments a favor com en contra que es tractés d’un fet real: Herodes era un personatge sense entranyes, i sembla demostrat que féu matar alguns membres de la seva família per qüestions polítiques (i per tant, hauria estat capaç de cometre un fet semblant). Però com que només és Mateu qui relata aquest fet, i també perquè tot el que fa referència al naixement i la infantesa de Jesús no va ser objecte de l’atenció dels cristians fins molt després de la seva resurrecció, hi ha qui ho discuteix com a fet històric. El que sí que és cert, en tot cas, és que aquest episodi té moltes semblances amb la història de Moisès i que vol establir un paral·lelisme entre Moisès i Jesús: Moisès es va salvar miraculosament de les ordres del faraó, que havia manat que tiressin al riu tots els infants hebreus mascles que nasquessin; i també es va refugiar en un país estranger fins que pogué tornar “un cop ...

La història dels Sants Innocents ens és ben coneguda, i ens explica com una barreja de por, d’ignorància i d’enveja unides a la pulsió incontrolada del poder, van provocar una desgràcia. Perquè encara que amb el naixement de Jesús la dignitat de la naturalesa humana quedés elevada a una potència infinitament més alta de la que ja tenia, si aquesta dignitat no va associada a una consciència personal i a una voluntat d’abraçar-la i de cultivar-la, l’ésser humà també pot ser capaç de les majors atrocitats, com la història ha demostrat tantes vegades. Amb l’episodi de la matança dels innocents l’Escriptura ens recorda un cop més que la mort va associada a la vida; i que encara que sigui cert que ressuscitant Jesucrist hagi destruït el poder de la mort, si la mort la tractem de forma banal pot causar estralls. Per sort la lliçó va més enllà, i la misericòrdia de Déu supera de lluny les nostres limitacions humanes; i al final tot acaba de la millor manera, amb la Glòria de la resurrecció que...