Homilies de l'Efrem

La creença en la resurrecció dels morts sempre ha estat un element essencial de la fe cristiana: «Crec en la resurrecció de la carn», diem quan professem la nostra fe. Perquè així com Jesús va ressuscitar i viu per sempre, nosaltres també estem cridats a fer el mateix camí, i creiem que Déu ens ressuscitarà el darrer dia. Però que ho creguem fermament no vol dir que ho entenguem, o que tinguem totes les explicacions sobre el “com” tot això passarà. La resurrecció va més enllà del que la nostra imaginació i el nostre enteniment poden entendre: està totalment en el terreny de la fe, i no en el de la comprovació empírica o científica —o almenys, en la part de terreny que la ciència ha descobert fins avui. És potser per això, que la resurrecció ha estat un dels punts més incompresos i controvertits de la fe cristiana, ja des del començament. Per tant, o bé contemplem i meditem els textos que parlen de la resurrecció de Jesús tot confiant en la promesa que ens va fer segons la qual tots ser...

Els evangelis canònics no diuen res de la vida de la Mare de Déu fins al moment de l’anunciació, quan l’àngel Gabriel li fou enviat per dir-li que tindria un fill, i seria el Fill de l’Altíssim. Però tot i aquest silenci, els evangelis apòcrifs —que poden contenir elements de veritat malgrat no estar en el cànon, i la tradició oral antiga, ens fan pensar i deduir que alguns espisodis en la vida de Maria devien tenir lloc. De la mateixa manera que «Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació» Maria va portar Jesús al temple (Cf. Lc 2,22), els pares de Maria també ho devien fer amb ella de la forma acostumada ni que fos per complir els rituals de purificació de la mare. I el Protoevangeli de Jaume va més enllà explicant que quan Joaquim i Anna van portar a Maria al Temple, on va ser rebuda pel gran sacerdot, i s’hi va quedar per uns anys juntament amb altres noies, per a ser instruïda en el servei de Déu. La festa de la Presentació de santa Maria q...

  Molt sovint, Jesús ens parla de l’existència d’una altra vida després d’aquesta. De fet molts cops no en parla explícitament, sinó que dóna per suposada l’existència d’aquesta realitat que està més enllà, i parteix d’aquesta base per explicar com hem de viure i comportar-nos aquí. Però altres vegades sí que en parla explícitament, com és el cas de l’evangeli d’avui . Jesús deia que «en el món que vindrà» viurem per sempre, i que quan participem de la resurrecció serem «com àngels», i ja no podrem «morir mai més». És, doncs, un futur d’esperança, encara que sigui difícil d’explicar amb les categories del món present. De fet, les paraules que hem escoltat intentaven ser entenedores per als saduceus, a qui Jesús es dirigia en aquest text. I els saduceus no creien en la resurrecció dels morts, perquè pensaven en l’altra vida amb les categories de la nostra, com ho demostra la situació que van plantejar a Jesús. El que Jesús intenta dir-los, doncs, és que per entendre com serà la...

Als saduceus els costava de creure en la resurrecció. No l’entenien perquè se la miraven des d’una perspectiva incorrecta, i per això no la podien entendre encara que volguessin. Perquè se la miraven amb els ulls d’aquest món, mentre que és una realitat que ens remet més enllà de la física: està a un altre nivell. I Jesús, el que intenta dir-los és que la resurrecció és la constatació que l’amor de Déu és infinit, i va més enllà de la imperfecció del món present. Déu ens estima tant que, encara que la situació enrevessada que els saduceus plantejaven arribés a passar, no passaria res. Perquè, dit en paraules de l’evangeli, hi ha un altre món que Déu ens té preparat passi el que passi en aquesta vida. I és una realitat en la qual ja no podrem morir mai més, perquè és eterna i infinitament millor. I Déu ens la donarà, perquè ens estima immensament. L’Eucaristia que estem celebrant ja és un tast d’aquesta realitat futura. Quan ens reunim en el nom del Senyor, el ressuscitat està ...

Déu ens estima amb un amor immens. És un amor tan gran, que comença molt abans de la nostra vida present, i continua més enllà de la nostra mort. I aquest és un missatge que apareix ben clar en totes les escriptures, com en l’evangeli que ens acaba de ser proclamat . En el context d’una pregunta capciosa dels saduceus, l’autor de l’evangeli posa en boca de Jesús l’afirmació de l’existència d’un món futur «que vindrà», en el qual els homes i les dones «ja no podran morir mai més». Allò que el llenguatge de la fe anomena resurrecció, és quelcom que ens remet a una perfecció futura que encara no té la realitat física i material en què vivim. Però la dificultat que tenim avui per a creure-ho, és que la nostra mentalitat actual està fortament marcada pel mètode científic: des del s. xvii , sembla que tot allò que no es pugui observar, mesurar, experimentar i comprovar de forma sistemàtica, no hagi d’existir. Però la mentalitat dels autors bíblics és molt anterior a tot això, i es mou en ...

Evangeli Lc 20,27-40 En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, i el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l'esposa? Perquè tots set s'hi havien casat». Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció, són igual que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscit...