Deixem-nos sorprendre pel què Déu ens demani.
Escoltar i veure tot el que Jesús deia i feia, impressionava. Ho acabem de veure en el testimoni d’aquella dona anònima que de forma espontània va interrompre Jesús mentre parlava, i va proclamar sortosa la mare de Jesús: quina sort que havia tingut aquella mare tenint un fill com aquell! —devia pensar. Però Jesús la corregeix i la precisa: el mèrit de Maria no havia estat el de tenir-lo físicament com a fill, havia estat el d’escoltar la paraula de Déu i guardar-la. No és el naixement d’una persona el que determina el seu futur, sinó una altra cosa. La paraula de Déu té el poder de penetrar en la persona i transformar-la, com havia passat amb Maria, i com ha passat a tants i tants cristians al llarg dels segles. Sant Dionís, la memòria del qual avui celebrem, n’és també un exemple. No el recordem perquè tingués el privilegi de ser el primer bisbe de París, ni perquè fos un gran predicador, ni ni perquè deixés res escrit o perquè protagonitzés grans miracles: el recordem perquè é...