Meditem bé allò que escoltem de Déu, i vetllem per allò que diem.
Les lectures d’avui es poden llegir a través del fil conductor de la paraula. En el fragment de la carta de St. Jaume que hem llegit com a primera lectura se’ns exhortava a vetllar sobre allò que diem: ningú no està lliure d’equivocar-se, i la llengua ens pot impedir d’assolir l’ideal de perfecció de la persona de l’època, que consistia en practicar les virtuts i dominar les passions. En el Salm responsorial se’ns alertava que «tot el que [els homes] es diuen els uns als altres és mentida, fruit d’uns llavis aduladors i d’un cor fals», i el salmista pregava al Senyor perquè acabés amb aquest poder de la llengua, ja que només «l’oracle del Senyor és de bona llei», només allò que surt de la boca del Senyor té una solidesa per a nosaltres. Finalment, en l’evangeli hem vist a Jesús dialogant amb Moisès i Elies dalt de la muntanya i també com Jesús parlava amb Pere, Jaume i Joan després d’haver-se transfigurat davant d’ells; hem vist com Déu deixava sentir directament la seva...