Què és el més important a la nostra vida?
En un primer moment, podria semblar que avui Jesús ens vol fer una reflexió sobre l’inconveniència de barrejar les coses noves i les velles: un pedaç de roba nova en un vestit vell podria fer malbé tot el vestit, i un vi nou desat en uns bots vells el podria fer malbé. Però l’ensenyament principal del passatge de l’evangeli que ens ha estat proclamat, va més enllà. Si Jesús posà aquests exemples als deixebles de Joan i als fariseus fou per intentar de fer-los adonar que, si fixaven l’atenció en els costums, s’estaven perdent una cosa molt més gran. El costum de dejunar era bo, però en aquell moment no tenia sentit per als deixebles de Jesús perquè vivien un moment excepcional: tenien amb ells el Fill de Déu —fent servir la imatge esponsal tenien amb ells “el nuvi”, i això era motiu d’alegria; tan, que justificava un canvi de costums. El problema era que tant els deixebles de Joan com els fariseus no havien sabut reconèixer en Jesús al Fill de Déu, no s’havien adonat de la noveta...