El Regne de Déu és a dins de cadascun dels nostres cors.
Com hem dit al començament de la Missa, avui celebrem la festa de Crist Rei. El títol de “rei” apareix associat a Jesús al llarg de tot l’evangeli: quan va néixer vingueren uns savis d’orient perquè una estrella els havia indicat el naixement del rei dels jueus; moltes vegades al llarg del text Jesús és reconegut com a Messies i rei, i abans de la seva passió i mort havia estat rebut a Jerusalem com el rei dels jueus. A l’evangeli d’avui , sense anar més lluny, sentíem de la seva mateixa boca com li deia a Pilat: «Teniu raó: jo soc rei». I encara, un cop ressuscitat s’aparegué als apòstols dient-los que havia rebut «plena autoritat al cel i a la terra», i els envià per tot el món a ensenyar a tothom el que ell havia manat. Però de quina autoritat i de quin poder ens parla, Jesús? Perquè tal com hem sentit que deia quan afirmava ser rei, també ens feia notar que la seva reialesa “no era cosa d’aquest món”, i que la seva missió era «la de ser un testimoni de la veritat». Mirem de d...