Deu és bo i vol que nosaltres també ho siguem
L’evangeli que ens acaba de ser proclamat va al nucli de la festa que avui celebrem, que és la de la bondat de Déu. La lectura ens presentava Déu com un pare bo, que sap donar coses bones als seus fills quan les hi demanen. I ho feia, precisament, perquè és el que Ell va fer amb nosaltres ja abans de crear-nos: Déu ens va donar els béns de la natura, amb una sobreabundància de recursos que són molts més dels que necessitem. «Déu veié que tot el que havia fet era bo, bo de debò» (Cf. Gn 1,31), ens recorda la primera pàgina de la Bíblia. Però més enllà dels recursos naturals i dels béns materials, Déu ens ha donat com un tresor inestimable la seva paraula, que en el context de la Missa va dirigida a cadascun de nosaltres. I encara, en la celebració ens dóna la seva gràcia inestroncable a través dels dons sagrats del pa i del vi. La natura conté recursos en abundància, però la paraula de Déu és la font realment inesgotable que no deixa de donar-nos allò que més necessitem: una pa...