Homilies de l'Efrem

  En el Judici final, allò que és realment important són les bones obres. El que realment compta als ulls de Déu no és ni la procedència de la persona, ni el seu color, ni la seva religió, ni el seu pensament, no és allò que ens ha tocat i que no hem escollit, sinó allò que hem triat: si hem fet bones obres. Donar menjar als famolencs, beguda als assedegats, vestir als despullats, acollir els estrangers, visitar els malalts o presoners són exemples del què tothom pot fer independentment de qui siguem, com siguem, d’on siguem, i independentment també de la nostra fe o creences. L’únic criteri vàlid per a prendre possessió del Regne és la manera com ens relacionem amb els altres. O dit en altres paraules, la persona que ha estat bona amb els altres és qui encarna la realització del Regne. D’entre tots els qui al llarg dels segles ho han fet, hi trobem a St. Martí, la festa del qual avui en celebrem. De jove pertanyia a l’exèrcit romà, però poc a poc va anar veient que podria aportar ...

Jesús ens parla avui de dos tipus de riqueses: les enganyoses i les veritables. Les enganyoses serien els béns materials: el diner i tot allò que té valor als ulls del món. Les veritables, en canvi, serien aquelles que mai no passen, perquè són els valors eterns del Regne de Déu. Els diners, per molts que en tinguem, són béns de poc valor, perquè és una riquesa que tard o d’hora haurem de deixar. Mentre que la riquesa veritable, aquella que ens fa créixer com a persones d’acord amb el desig que Déu té per a cadascun de nosaltres, sempre més la conservarem. Si llegim amb atenció l’evangeli, veiem que Jesús no ens diu que el diner sigui dolent: simplement, és enganyós. És a dir, ens podem enganyar si ens pensem que els diners són la finalitat a perseguir. Però si els tenim com un mitjà, ens poden ser una ajuda per aconseguir els béns de més valor. Perquè guanyarem amics que ens rebin eternament a casa seva. Un exemple de tot això, el trobem en St. Martí, la festa del qual avui cele...