Homilies de l'Efrem

  Acabem d’escoltar un dels últims diàlegs entre Jesús ressuscitat i sant Pere. Tot i haver rebut la missió de pasturar el ramat, Pere està inquiet i pregunta per la sort del deixeble estimat, d’una manera ben humana: “I d’aquest, què en serà?”. També nosaltres sovint voldríem saber què passarà, entendre els plans de Déu o tenir resposta per a tot. Però Jesús no entra en la curiositat de Pere, sinó que el convida a mirar endavant: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir? Tu segueix-me», li diu. El mateix evangelista aclareix que Jesús no havia promès que aquell deixeble no moriria mai, i torna a centrar l’atenció en allò que és essencial: no estaven parlant del futur d’un altre deixeble, sinó de la crida rebuda per Pere. I també és significatiu que aquest deixeble aparegui sense nom. És aquell qui escolta Jesús de prop, qui resta fidel al peu de la creu, qui reconeix el Ressuscitat i qui en dona testimoni. I precisament perquè no té nom, la seva figura queda obert...

  La primera lectura que ens ha estat proclamada era l’última pàgina del llibre dels Fets dels Apòstols. Un llibre que acaba presentant-nos la imatge de l’apòstol St. Pau reclús en un pis de Roma i vigilat per un soldat de forma permanent, però que tot i aquesta dificultat no deixava de predicar el Regne de Déu a tots aquells qui l’anaven a trobar. En plena capital de l’Imperi romà —que per als jueus podia ser vista com els confins de la terra, com la terra hostil a la fe i en ple rovell de l’ou d’una societat pagana i que no coneixia Déu, allà, en el lloc més allunyat de Jerusalem, se’ns mostrava que la paraula de Déu hi havia arribat, i hi era predicada a tothom: jueus, cristians i pagans. Fent un salt, l’evangeli que ens ha estat proclamat també era l'última pàgina de l’evangeli segons St. Joan. Un llibre que acaba presentant-nos la imatge de l’apòstol St. Pere dialogant amb Jesús. I hi dialogava perquè tenia una dificultat: no entenia quin era el paper del deixeble que Jesús ...

  Les lectures d’avui ens parlen de tres dels deixebles més coneguts del Senyor: Pau, Pere, i el deixeble que Jesús estimava. La primera lectura ens mostrava com Pau, malgrat la dificultat que li suposava estar en arrest domiciliari per causa de les acusacions rebudes de part dels jueus, no va perdre l’alegria i des de l’apartament on estava reclòs «rebia tots els qui l’anaven a trobar, i obertament, sense cap trava, predicava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina sobre Jesucrist, el Senyor». I l’evangeli ens presentava les figures de Pere i del deixeble estimat. El text no dissimula com Pere, que havia estat cridat directament pel Senyor, tenia defectes i dubtes; però amb tot, el Senyor li va encarregar de menar el grup dels seus deixebles assegurant així la cadena de transmissió. I del deixeble estimat, «que durant el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús», ens explica com després va donar «testimoni de tot això» i ho va escriure, perquè també nosaltres poguéssim rebre t...

  Les dues lectures d’avui ens proposen l’exemple de dos apòstols que van acabar el seu pelegrinatge per aquest món de forma semblant, donant testimoni de la seva fe. La primera lectura ens resumia els dos anys que St. Pau va estar a Roma durant el seu primer captiveri. Tot i que estava pres sota la forma d’arrest domiciliari, això no li va impedir de fer allò que li demanava la seva vocació: evangelitzar. I no a qualsevol lloc, sinó a Roma, centre del món civilitzat. I encara que no fos aquest el captiveri immediatament anterior a la seva mort, sí que fou a la mateixa ciutat on la confessió del Crist acabaria més tard en martiri. L’evangeli , en segon lloc, ens parlava de St. Pere, l’altre apòstol que acabaria predicant a Roma i coronant la seva vida amb el testimoniatge més autèntic que es pot donar. Ell, que havia negat a Jesús davant d’una criada i ara sentia una certa enveja del deixeble estimat de Jesús, encara no sabia que també acabaria anant a la capital de l’imperi i con...