El deixeble estimat de Jesús continua present en el món a través nostre.
Acabem d’escoltar un dels últims diàlegs entre Jesús ressuscitat i sant Pere. Tot i haver rebut la missió de pasturar el ramat, Pere està inquiet i pregunta per la sort del deixeble estimat, d’una manera ben humana: “I d’aquest, què en serà?”. També nosaltres sovint voldríem saber què passarà, entendre els plans de Déu o tenir resposta per a tot. Però Jesús no entra en la curiositat de Pere, sinó que el convida a mirar endavant: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir? Tu segueix-me», li diu. El mateix evangelista aclareix que Jesús no havia promès que aquell deixeble no moriria mai, i torna a centrar l’atenció en allò que és essencial: no estaven parlant del futur d’un altre deixeble, sinó de la crida rebuda per Pere. I també és significatiu que aquest deixeble aparegui sense nom. És aquell qui escolta Jesús de prop, qui resta fidel al peu de la creu, qui reconeix el Ressuscitat i qui en dona testimoni. I precisament perquè no té nom, la seva figura queda oberta perquè tots ens hi puguem reconèixer. Al capdavall, el que importa no és saber-ho tot sobre el futur, sinó seguir el Senyor, escoltar-lo, reconèixer-lo i donar-ne testimoni.
Som a les portes de la Pentecosta. Durant cinquanta dies hem contemplat els grans misteris de la nostra fe: la passió, mort i resurrecció del Senyor, les seves aparicions als deixebles i la promesa de l’Esperit Sant. I igual que Jesús convidava Pere a no perdre’s en preguntes secundàries, també nosaltres som convidats avui a preguntar-nos què n’ha quedat dins nostre de la Pasqua, i a fixar-nos en allò que és essencial: que el Crist ressuscitat continua viu i present enmig del seu poble, ens parla en la seva Paraula i ens reuneix com a deixebles seus en l’Eucaristia. I la mateixa paraula que adreçà a Pere ressona avui per a nosaltres quan li diu: «Tu, segueix-me».
També nosaltres vivim envoltats d’incerteses i coses que no acabem d’entendre. Sovint voldríem saber per què passen determinades coses o què ens espera en el futur. Però l’evangeli d’avui ens recorda que la fe no consisteix tant a tenir totes les respostes, com a confiar en aquell que ens crida. Com Pere, també nosaltres hem rebut la missió de viure l’evangeli allà on siguem cada dia, i com Pau a la primera lectura estem cridats a donar testimoni de Crist fins i tot enmig de les dificultats. Potser no ho entendrem sempre tot, però sempre podrem continuar seguint el camí. I aleshores descobrirem que el deixeble estimat de Jesús continua present en el món a través nostre; sense nom, perquè cadascun de nosaltres pugui ocupar aquest lloc. Així és com Crist continua amb nosaltres, i així és com podem preparar-nos per a la Pentecosta: demanant que l’Esperit Sant ens ajudi a ser deixebles que escoltin, que estimin, que segueixin fidelment el Senyor i que en donin testimoni. Perquè el que compta no és saber què passarà demà, sinó respondre avui a la invitació de Jesús: «Tu, segueix-me».
Dissabte de la Setmana VII de Pasqua
