El cristià intenta caminar i superar els obstacles deixant-se conduir per l’Esperit.

 

Les lectures d’avui ens mostren una realitat que pot semblar paradoxal: d’una banda, Jesús ressuscitat envia els deixebles a anunciar la bona nova; però de l’altra, els avisa que trobaran oposició i dificultats: «Si el món us odia, tingueu present que m’ha odiat primer a mi», deia Jesús a l’evangeli. I la primera lectura ens certifica que això mateix és el que va passar. El llibre dels Fets ens presenta sant Pau en camí constant, intentant anunciar l’evangeli però trobant obstacles inesperats: l’Esperit no els deixa anar cap a alguns llocs, els camins que havien previst es tanquen, i no és fins més tard, a través de la visió de l’home macedoni que li demana ajuda, que Pau comprèn per on ha de continuar. Les lectures d’avui, doncs, ens ajuden a entendre que la Pasqua no significa que desapareguin les dificultats, ni que Jesús ressuscitat prometi una vida fàcil als deixebles: el que Jesús promet és una vida nova, en la qual ens hem de deixar conduir per l’Esperit, encara que no acabem d’entendre del tot el camí, i encara que aquest camí sigui ple de dificultats.

Avui, per a nosaltres, aquesta celebració que estem fent en ple temps pasqual és la presència i la veu del Senyor ressuscitat enmig del nostre camí. Els deixebles anunciaven que Crist era viu i continuava actuant enmig d’ells, i no deixaven d’anunciar-ho encara que trobessin oposicions o incomprensions. I nosaltres fem el mateix: ens reunim perquè creiem que aquest Crist ressuscitat continua present entre nosaltres, ens parla a través de la seva paraula i continua guiant-nos amb el seu Esperit. 

I en la nostra vida, també nosaltres —com Pau— moltes vegades no entenem prou el sentit del que ens passa: hi ha portes que se’ns tanquen, projectes que no surten com havíem previst, situacions que no hauríem escollit. També nosaltres vivim en un món que sovint sembla allunyar-se de Déu, però que continua ple de persones que tenen necessitat d’esperança, de sentit i d’ajuda. I la Pasqua ens recorda precisament això: que el Senyor continua conduint la història, encara que sovint ho faci d’una manera discreta i misteriosa. Per això, les lectures d’avui ens conviden a estar atents; perquè aquell «Vine i ajuda’ns» que Pau sentí de l’home macedoni potser ens arriba avui a través de les persones que tenim més a prop. I és aquí on nosaltres podem continuar fent present el Crist ressuscitat: sobretot amb la nostra manera de viure, amb la serenor davant les dificultats, amb la capacitat d’estimar, d’ajudar, d’escoltar i de mantenir l’esperança. Perquè el cristià no és algú que no troba obstacles, sinó algú que intenta caminar i superar-los deixant-se conduir per l’Esperit. I potser descobrirem, com sant Pau, que de vegades les portes que es tanquen no són un abandonament de Déu, sinó una manera que el Senyor té de conduir-nos cap allà on ens necessita de veritat. Estiguem, doncs, oberts a escoltar el seu Esperit. 


Dissabte de la setmana V de Pasqua.

Fets 16,1-10 / Jo 15,18-21.

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació