Homilies de l'Efrem

  El fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat ens mostra a Jesús predicant al recinte del temple de Jerusalem. L’evangelista Marc ens explica que hi anà diverses vegades, i allà interactuà amb tota la societat de l’època: els grans sacerdots, els mestres de la Llei, gent notable, fariseus, saduceus i també amb la gent senzilla, malalta o marginada… I sovint no van ser trobades fàcils: els textos mostren com alguns d’aquests estaments posaven Jesús a prova mirant de sorprendre’l amb alguna paraula compromesa, i ell havia d’anar dirimint la situació. En el fragment concret d’avui Jesús instruïa a la gent en general, però en realitat el que feia era qüestionar indirectament el què els mestres de la Llei deien sobre el Messies, deixant entreveure una certa tensió o polèmica. Ara, però, no entrarem en el fons de la qüestió sobre el messianisme de Jesús, sinó que tan sols ens fixarem en un element que fàcilment podria passar-nos desapercebut: tot i el clima de controvèrsia ...

Com un bon mestre, Jesús volia despertar la curiositat dels seus deixebles perquè arribessin al coneixement pel seu propi peu. Per això en l’evangeli d’avui els fa una pregunta amb tota la perícia: els enfronta a una qüestió que els dóna la clau per entendre les profecies i la persona del Messies. El segon llibre de Samuel reportava la promesa de Déu d’ungir un descendent de David que regnaria per sempre. Però en temps de Jesús aquesta promesa encara no havia estat complerta; i encara menys, els contemporanis de Jesús es podien imaginar de quina manera una persona humana podia “regnar per sempre”. Amb tot, Jesús permetia que l’anomenessin “Fill de David”, malgrat la càrrega política i nacionalista que aquest títol tenia; perquè sabia que hi havia un detall important en les escriptures que als escribes els passava per alt. El trobem en les paraules del salm 110, que apareixen citades per Jesús en l’evangeli d’avui, quan David es refereix a un descendent seu –que encara no havia na...