Homilies de l'Efrem

  Les lectures d’avui ens descriuen un camí que pot recórrer tot deixeble de Jesucrist. No és un camí que es faci d’un dia per l’altre, sinó un itinerari de lenta transformació que Déu va obrant pacientment al llarg de la vida. El primer tram d’aquest camí l’explicava l’evangeli , quan la mare de Jaume i Joan demanava per als seus fills els primers llocs del Regne. És una escena molt humana. En aquest primer tram, els deixebles encara pensen segons la lògica del món: aspiren a tenir una certa importància, als primers llocs, al reconeixement. I Jesús no els renya ni els rebutja; simplement els ajuda a mirar més enllà. Els ensenya que, en el seu Regne, la grandesa no consisteix a dominar sinó a servir; no es tracta de fer-se servir, sinó de donar la vida pels altres. Per això abans d’acabar els fa una pregunta decisiva: «¿Podeu beure el calze que jo he de beure?». Ells responen que sí, tot i que probablement encara no entenen què significa. Un cop passada aquesta fase, comença el seg...

El “Regne de Déu” és una expressió, una manera d’anomenar una realitat que existeix i que Jesús es va esforçar per fer-nos conèixer i desitjar. Encara que li diguem “Regne”, va més enllà del que entenem per un regne terrenal: els seus límits no són físics sinó que comencen a la vida present i s’allarguen sens fi cap a la vida futura. La llei que el regeix és l’amor, i per això la llengua que s’hi parla és la de la fraternitat. I no calen papers per a ser-ne ciutadà: tothom qui vulgui en pot formar part, perquè tothom està cridat a seguir Jesús i contribuir així en la seva construcció perenne. Cercar el Regne de Déu i desitjar-lo, implica necessàriament estimar cada dia més. I per estimar a fons, cal oblidar-se d’un mateix i posar als altres primer. Cal fer les coses per amor, com si fos un servei. No és perquè sí que Jesús rentés els peus dels apòstols, els seus deixebles. I per això la petició de la mare de Jaume i Joan no tenia cabuda en aquesta lògica. Perquè del que es tractava era...