Homilies de l'Efrem

L’evangeli d’avui ens ofereix tres imatges molt il·lustratives del que hauria de ser tot bon cristià. El qui escolta la paraula de Jesús i la posa en pràctica en la pròpia vida hauria de ser com un arbre que dóna fruits bons, hauria de tenir un tresor de bondat en el seu interior que es manifestaria a través de les seves paraules, i la seva vida hauria de ser tan sòlida com la casa que està fonamentada sobre la roca. Com el mateix Jesús explica, no n’hi ha prou de ser seguidor seu només de nom: quan la paraula del Senyor entra i cala de veritat en el cor d’una persona, això per força ha de tenir conseqüències visibles en la pròpia vida. Un exemple de l’efecte que pot arribar a fer la paraula de Déu en una persona el tenim en la vida de sant Joan Crisòstom, la memòria del qual avui celebrem. Nascut cap a l’any 349 a Antioquia (avui territori de Turquia), va rebre una gran formació en retòrica i filosofia, i la paraula de Déu el va captivar de tal manera que de seguida es lliurà a l’e...

  L’evangelista Lluc ens explica que Jesús, tot baixant de la muntanya amb els seus deixebles, s’aturà en un indret pla on es va congregar molta gent per escoltar-lo i fer-se guarir. I és allà on Jesús els dirigí les paraules que acabem d’escoltar, juntament amb molts d’altres ensenyaments. El fragment que ens acaba de ser proclamat ens parlava de dues coses diferents, però que tenen el nexe comú de la paraula: amb la imatge de l’arbre i dels seus fruits, Jesús ens ensenyava que podem conèixer cada persona per allò que diu, per les seves paraules, perquè «la [seva ] boca parla d’allò que es desborda del [seu] cor». I la imatge de l’home que edifica la casa sobre la roca també tenia relació amb la paraula perquè Jesús l’explicà per lamentar-se d’aquells que, tot i havent escoltat les seves paraules, no les posaven en pràctica: a tots aquells, els compara amb algú que edifica la seva casa sobre la sorra en comptes d’edificar la seva vida sobre la roca ferma del seu ensenyament. En ...

  Hi ha una relació entre l’interior i l’exterior de la persona: «L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat». Però ens podríem preguntar: Com hi ha entrat aquest tresor en el seu interior? O encara: En què consisteix, aquest tresor? El tresor que la persona bona té a dins és la paraula de Déu. Qui ha escoltat la paraula Déu, l’ha guardat en el seu interior, l’ha meditat i després l’ha traduït en actes en la seva vida, té un tresor en el seu interior. I per això s’assembla a l’arbre bo que dóna fruits bons, perquè els seus fruits són les bones obres que fa inspirades per la paraula que havent romàs en el seu interior, l’ha dut a fer allò que és millor en cada moment. La Mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem, és el paradigma ideal d’aquesta persona va escoltar aquesta paraula, la va acceptar, la va meditar, i li va donar vida. Maria va donar el millor fruit que podia donar el millor arbre bo: Jesucrist, Salvador del món. I ell és aquesta ...

  Si només llegíssim la primera part de l’evangeli d’avui, podríem arribar a pensar que les persones es classifiquen en bones i dolentes. La comparació que feia el text era clara: així com «no hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons», les persones bones «del tresor de bondat» que tenen a dins en treuen la bondat, i les persones dolentes «del seu tresor de maldat» en treuen el mal. Però com ens deia la primera lectura, «Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors», i el mateix St. Pau es posava ell mateix com a exemple: «entre els pecadors jo sóc el primer», ens deia. Perquè el fet de ser pecador o d’haver pecat, no és mai un obstacle perquè Déu ens salvi. Per això, tot seguit de la imatge de l’arbre ve la de la casa edificada sobre la roca que la complementa: el secret no és “quin arbre sóc” sinó “si escolto la paraula de Jesús” i la sé traduir en fets. Que un dia haguem donat un fruit dolent no vol dir que siguem dolents, i que un dia...

  Després d’haver pregat llargament a la muntanya, que en la Bíblia és lloc de trobament amb Déu, Jesús va baixar a la plana per trobar-se amb les multituds. I amb tot allò que de Déu havia rebut, les va instruir donant-los eines i elements perquè poguessin fer camí cap a Déu. El fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat és el final d’aquesta llarga instrucció feta a partir de metàfores i comparacions. I la de l’arbre i els seus fruits és molt clara: pels fruits que dóna una persona podem saber com és per dins, perquè «ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses». Però a diferència dels arbres, les persones poden evolucionar i canviar, poden aprendre i convertir-se. L’home a qui se li enfonsà la casa per haver-la construït sobre uns mals fonaments no era perquè fos una mala persona: simplement, no havia escoltat ni rebut un bon exemple o un bon referent.   L’Eucaristia és aquesta plana on els cristians ens continuem reunint amb Jesús ressuscitat perq...

L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...

Evangeli Lc 6,43-49 En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L'home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l'home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d'allò que es desborda del seu cor. Per què m'aneu dient: "Senyor, Senyor", i no compliu el que jo dic? Jo us diré a qui s'assemblen tots els qui vénen a escoltar les meves paraules i les compleixen. Són com un home que, per construir una casa, cava i enfondeix fins que arriba a posar el fonament sobre la roca. Quan ve una inundació, el corrent del riu envesteix contra aquella casa, però no la pot somoure, perquè està ben fonamentada. Però els qui després d'escoltar les meves paraules no les compleixen són com un home que construeix u...