Estem convidats a transformar la paraula de Déu en vida.
L’evangeli d’avui ens ofereix tres imatges molt il·lustratives del que hauria de ser tot bon cristià. El qui escolta la paraula de Jesús i la posa en pràctica en la pròpia vida hauria de ser com un arbre que dóna fruits bons, hauria de tenir un tresor de bondat en el seu interior que es manifestaria a través de les seves paraules, i la seva vida hauria de ser tan sòlida com la casa que està fonamentada sobre la roca. Com el mateix Jesús explica, no n’hi ha prou de ser seguidor seu només de nom: quan la paraula del Senyor entra i cala de veritat en el cor d’una persona, això per força ha de tenir conseqüències visibles en la pròpia vida.
Un exemple de l’efecte que pot arribar a fer la paraula de Déu en una persona el tenim en la vida de sant Joan Crisòstom, la memòria del qual avui celebrem. Nascut cap a l’any 349 a Antioquia (avui territori de Turquia), va rebre una gran formació en retòrica i filosofia, i la paraula de Déu el va captivar de tal manera que de seguida es lliurà a l’estudi de la Bíblia i a una vida ascètica. Quan fou ordenat prevere, es va fer molt conegut per les seves homilies clares i profundes, plenes d’exemples pràctics i de crides a la coherència entre la fe i la vida. Fou per aquesta habilitat oratòria que rebé el sobrenom de “Crisòstom”, que vol dir “boca d’or”. Més tard va ser nomenat patriarca de Constantinoble, i com a tal va reformar el clergat i va denunciar els abusos de poder i de riquesa, defensant sempre els pobres. Aquesta valentia li va comportar molts enemics, i per això acabà desterrat a l’exili, on va morir l’any 407. El seu llegat perdura encara avui: és considerat com un dels grans Pares de l’Església, i la litúrgia bizantina conserva encara la “Divina Litúrgia de sant Joan Crisòstom”, celebrada fins als nostres dies. També fou proclamat com a Doctor de l’Església i és l’autor de nombroses homilies i comentaris bíblics que encara avui es publiquen i s’estudien.
I dins del conjunt d’aquestes homilies podem trobar comentats els passatges de l’evangeli que avui ens han estat proclamats a nosaltres. Sobre la paràbola de l’arbre i els fruits, va fer notar que “Crist mostra que les obres i les paraules revelen el cor de l’home. Així com l’arbre es coneix pels fruits, també l’home es coneix per les seves obres. No diguis: ‘tinc un bon pensament dins meu, encara que les meves obres no siguin bones’. Si el pensament fos realment bo, també ho serien els fruits. L’arrel bona dóna fruits bons; el cor net produeix paraules i accions rectes”. I sobre la paràbola de la casa edificada sobre la roca, va dir: “No n’hi ha prou de cridar-li ‘Senyor, Senyor’; cal fer el que Ell mana. L’ensenyament no consisteix sols en escoltar, sinó en practicar. Qui posa en obra la Paraula és com aquell que construeix sobre la roca: res no el pot enderrocar, ni les temptacions ni els atacs dels enemics. Però qui només escolta i no obra, és com qui aixeca una casa sobre la sorra: sembla forta per fora, però al primer cop de riu cau amb gran ruïna. Així, doncs, la força del cristià no rau en les paraules, sinó en les obres que confirmen la fe”. L’evangeli d’avui i l’exemple i paraules de sant Joan Crisòstom, doncs, ens conviden a aprofundir sempre en la paraula de Déu i a no quedar-nos aquí, sinó a transformar-la en vida. I encara ens conviden a no callar-nos tot allò que veiem de mal en el nostre món i a lluitar perquè la societat sigui, cada dia, una mica millor gràcies al que puguem fer cadascú des del lloc que ocupem. Demanem-li al Senyor que així sigui.
Dissabte XXIII durant l’any – St. Joan Crisòstom
