Sentim curiositat per Jesús, i per tot el que ens diu?
El fragment de l’evangeli que acabem d’escoltar ens parlava del Tetrarca Herodes Antipes, governador de Galilea entre els anys 4 aC i 39 dC, és a dir, el qui va governar en el lloc on va viure Jesús coincidint amb tots els anys de la seva vida. El seu pare, el rei Herodes el Gran, va ser el qui havia manat la matança dels innocents quan s’assabentà del naixement de Jesús, de qui havia sentit a dir que era el Messies esperat, i per tant, el rei dels jueus que li podia usurpar el tron. I com el mateix text de l’evangeli ens ha recordat, ell, influït per la seva esposa Herodies, havia fet decapitar a Joan Baptista. Però, malgrat tot, el mateix evangeli ens explicava que Herodes estava intrigat per tot el que sentia dir de Jesús, i tenia ganes de veure’l. Jesús despertava la curiositat fins i tot entre els seus enemics. Què tenia Jesús, que despertés aquesta curiositat?
Avui, que és un dijous qualsevol, un dia normal i corrent vint segles més tard de tots aquests fets que ens explicava l’evangeli, ens podria semblar que aquesta història és molt antiga i que ja no té massa sentit anar-la recordant: al capdavall són fets passats que estan emmarcats en una cultura i un context que ja no és el nostre. I potser fins i tot ens podem preguntar perquè la litúrgia ens els va recordant… Però sigui com sigui, aquest text forma part de l’evangeli, i concretament de l’evangeli que ens ha estat proclamat en aquesta celebració eucarística. I tota celebració és un moment privilegiat en el que ens reunim amb el Senyor ressuscitat, i és per tant a través d’aquest text i d’aquesta història que Déu ens parla avui directament a cadascú de nosaltres, i ens parla directament al nostre cor, avui i ara. I doncs, què ens pot dir, avui, aquest text a cadascú de nosaltres?
El Tetrarca Herodes, tal i com ens el mostren els evangelis, era un governant de caràcter feble i ambiciós, però alhora insegur i dominat per la por. Els evangelis el descriuen també com un home supersticiós, amb mala consciència, que desitjava mantenir el poder i les aparences socials, però era incapaç de prendre decisions justes i valentes. En resum: era un home ple de defectes, com podríem ser tots i cadascun de nosaltres. Però malgrat totes aquestes debilitats, i malgrat haver fet coses dolentes deixant-se portar per les circumstàncies, tenia ganes de veure Jesús. I aquest desig és el fet que avui podem subratllar com a element que ajudi a fer la nostra reflexió. Jo, amb tots els meus defectes i debilitats, sento interès per Jesús? Potser algú que ens escolta encara no ha descobert Jesús, potser n’ha sentit parlar i en té curiositat, o a l’extrem contrari, potser el coneixem de petits perquè a casa ens han transmès la fe, i som cristians creients i convençuts… Però, siguem qui siguem: seguim conservant aquesta curiositat per la figura de Jesús, i per tot el que ens diu en l’escriptura? La curiositat i el desig d’aprendre i d’aprofundir és bàsic en qualsevol aprenentatge, i és bàsic també per seguir a Jesús. Tots els qui hem optat per estimar i seguir Jesús amb la nostra vida, és important que mantinguem encesa la flama de la curiositat i del desig per conèixer-lo cada cop més; perquè coneixent-lo a ell coneixerem cada dia més a Déu i la profunditat del seu misteri. La fe ens ajuda a fer el camí per aquesta vida, i el camí ens ha de dur a Déu i a la salvació. Mai no podrem tenir prou coneixement de Déu, però sempre podrem aprofundir més en el seu coneixement si mantenim encesa la flama de la curiositat i el desig per ell. Que la curiositat del tetrarca Herodes ens interpel·li avui a nosaltres a seguir alimentant i fent créixer la nostra fe, de manera que el nostre camí per la vida no només ens dugui a nosaltres a la salvació, sinó que també per mitjà del nostre exemple dugui a tots aquells que fan camí amb nosaltres.
Dijous XXV durant l’any
Lc 9,7-9.
