Deixem que el Senyor renovi la nostra mirada per saber-lo veure.
Les lectures d’avui ens han presentat un tema central del temps d’Advent: la preparació del camí del Senyor i, sobretot, la capacitat —o incapacitat— de reconèixer-lo quan ve. El llibre del Jesús, fill de Sira, que hem llegit com a primera lectura , ens parlava d’Elies com d’un “profeta de foc”. No només pel seu temperament o pels signes extraordinaris que l’acompanyaven, sinó perquè la seva missió era transformar els cors, fer possible una conversió profunda: “fer que els pares es reconciliïn de tot cor amb els fills”, deia. Com ja sabem, en la Bíblia el foc no només destrueix, sinó que purifica i prepara. I l’Evangeli feia un pas més: Jesús deia clarament que Elies ja havia vingut, però que “no l’havien sabut reconèixer”. Joan Baptista havia complert la seva missió de precursor, havia obert camins i havia cridat a la conversió… però el seu estil i la seva radicalitat van incomodar, i el resultat va ser que no se’l van escoltar, com també li passaria a Jesús. I aquí hi ha el nucli d...