Homilies de l'Efrem

  Els jueus que interrogaven a Jesús en l’evangeli que ens acaba de ser proclamat, no l’entenien. I era normal que no l’entenguessin, perquè ells parlaven d’una cosa, i Jesús d’una altra. Quan Jesús parlava del temple, els jueus entenien que estava parlant de l’edifici; però quan Jesús esmentava el santuari, en realitat es referia al seu propi cos: perquè cada persona humana és “temple de Déu” i està concebut com un habitacle per a l’Esperit Sant, com diu St. Pau a la carta als Corintis. En canvi, en l’antic judaisme el temple tenia un caràcter central i únic: només hi havia un sol temple, el temple de Jerusalem, i estava considerat com un lloc sant en el que Déu hi habitava de forma privilegiada. La presència de Déu se significava amb la presència en el seu interior de les taules de la Llei, que era la paraula de Déu que havia estat donada al poble en el Sinaí a través de Moisès. Jesús, com els profetes anteriors a ell, va venerar el temple, el va respectar, i va seguir tots els r...

Evangeli Jo 2,13-22 Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; i digué als venedors de coloms: --Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare! Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu temple em consumeix. Llavors els jueus el van interrogar: --Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així? Jesús els contestà: --Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré. Els jueus replicaren: --Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? Però ell es referia al santuari del seu cos. Per això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren ...