Dia 8 de setembre: El Naixement de la Verge Maria.

 El dia vuit de setembre, l’Església celebra una festa que pot sorprendre moltes persones: el naixement de la Mare de Déu. I és que al llarg de l’any només celebrem el naixement de molt pocs sants: el de Jesús (per Nadal), el de sant Joan Baptista (el dia 24 de juny) i el de Maria. Aquest fet ja ens indica que és una festa amb un significat especial. Tot i que els evangelis no expliquen com va ser el naixement de Maria, l’Església veu en aquest esdeveniment el començament d’una història que culminarà amb el naixement de Jesucrist. Amb el naixement d’aquella nena, Déu començava a preparar, de manera discreta i silenciosa, l’arribada del seu Fill al món.

Com es va escollir, la data del vuit de setembre?

En realitat, no sabem quin va ser el dia que va néixer Maria. El vuit de setembre no és una data històrica, sinó litúrgica. L’Església la celebra nou mesos després del dia vuit de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció. Així, de la mateixa manera que el Nadal se celebra nou mesos després de l’Anunciació (25 de març), també el calendari litúrgic situa el naixement de Maria nou mesos després de la seva concepció. Més enllà de la data exacta, però, el que importa és el significat de la festa: Déu prepara les seves obres amb paciència, i la salvació comença molt abans que nosaltres en siguem conscients.

Una festa molt especial a Montserrat

A Montserrat, aquesta celebració té un significat especial perquè la basílica està dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu. Per això, el dia vuit de setembre n’és la festa titular. Durant segles, abans que la Mare de Déu de Montserrat tingués festa litúrgica pròpia el 27 d’abril, aquesta era també la gran festa de la Moreneta. I encara avui continua essent una de les solemnitats més importants de l’any, tot i que civilment no és un dia festiu, perquè ens recorda els orígens de la devoció mariana del santuari. Com totes les festes dedicades a Maria, també aquesta ens porta sempre cap al seu Fill, Jesucrist, centre de tota la vida cristiana. Com tota autèntica devoció mariana, també aquesta acaba conduint-nos sempre cap a Crist.

En resum: Celebrar el naixement de Maria és celebrar que Déu prepara amb amor i paciència el camí de la salvació. A Montserrat, aquesta festa té un significat especial perquè la basílica està dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu.

Per saber-ne més… 

- Catecisme de l'Església Catòlica, nn. 487-511.

- Constitució dogmàtica Lumen gentium, capítol VIII.

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

«Què tenim que no ho hàgim rebut?»

Imatge
  «Què tenim que no ho hàgim rebut?» Sant Pau feia aquesta pregunta als cristians de Corint a la primera lectura perquè s’havien començat a considerar superiors els uns als altres, com si allò que tenien fos mèrit exclusivament seu. I ell els volia fer adonar que, en realitat, tot el que som i tot el que tenim ho hem rebut: la vida, les capacitats, les oportunitats, les persones que tenim al costat, i també la fe. Res de tot això no ens ho hem donat nosaltres mateixos. I quan ho oblidem, fàcilment ens podem arribar a sentir amos del que tenim i, fins i tot, amb dret a jutjar els altres. I l’evangeli també ens presentava una situació en què una norma acabava ocupant un lloc que no li corresponia: els deixebles tenien gana, i davant d’aquesta necessitat Jesús els recordava que la norma del dissabte no era una realitat absoluta que estigués per damunt de la persona. Jesús posa les coses al seu lloc i ens recorda que allò que Déu ens ha donat no s’hauria de convertir  en una rea...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació