Homilies de l'Efrem

  Acabem de llegir a l’evangeli com Jesús instituí St. Pere com a responsable de liderar el grup dels apòstols: «Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel», li digué. L’evangeli és clar, i ningú no ha dubtat mai que el Senyor va donar a Pere una responsabilitat diferent de la que donà als altres deixebles; i d’aquí ha començat la tradició del papat. Però no deixa de ser curiós el fet que justament el triés a ell: l’apòstol a qui, amb diferència, el Senyor més vegades renya al llarg de tot l’evangeli. Si llegim el text en la seva globalitat, veiem com en algunes ocasions Pere va contradir al Senyor, el va qüestionar, i fins el va negar tres vegades. I en algun altre moment Jesús li arriba a dir “satanàs” per no voler veure les coses com Déu sinó com els homes… Però tot això no és obstacle perquè el Senyor li doni aquesta responsabilitat tan gran; perquè malgrat les se...

  Els apòstols Pere i Pau són un exemple d’aquella manera d’actuar de Déu que difereix de la nostra lògica; o almenys en un primer moment ens ho pot semblar. Sant Pere és l’apòstol que, al llarg dels evangelis, el Senyor ha de renyar més vegades. Però malgrat que alguns cops li hagi de dir paraules dures, això no és obstacle perquè li encarregui una missió tan important com la de pasturar les seves ovelles, de liderar el grup dels apòstols després de la seva mort. Semblaria que per a una missió tan important hauria d’haver agafat un altre perfil, però no: el que el Senyor valora són altres coses, és la seva fe: «Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu» és la resposta que Jesús esperava d’ell, i no pas els seus mèrits humans o personals. Amb St. Pau passa el mateix: encara que hagués estat un dels perseguidors més durs dels primers cristians, un cop convertit, el que passa a comptar també és la seva fe. No importen ni el seu passat, ni els seus errors, ni les faltes comeses; tenint f...