Homilies de l'Efrem

Acabem de llegir el començament del llibre dels Fets dels Apòstols , que és una continuació de l’evangeli de Lluc. El conjunt dels dos textos ens presenta una direccionalitat. L’evangeli va de Galilea a Jerusalem, és a dir, del que podria ser qualsevol lloc del món, a la ciutat on culmina la trobada de Déu amb els homes. I el llibre dels Fets que el complementa planteja un moviment de retorn: va de Jerusalem a Roma: porta la paraula del lloc on Déu s’ha trobat amb la humanitat, al centre del món pagà; és a dir, al lloc més necessitat que hi ha d’evangelització. També la Paraula de Déu presenta una direccionalitat en els mateixos textos: «Per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel», canta Zacaries al començament de l’evangeli. La paraula de Déu ve del cel, i va cap al cor dels deixebles. Els deixebles n’entenen la importància en l’episodi de la transfiguració, quan dalt d’una muntanya Déu els parla des del núvol per demanar-los que escoltin bé el seu fill ...