Homilies de l'Efrem

  L’evangeli que acabem d’escoltar ens presentava una escena breu, però densa: un Jesús tan absorbit per la seva missió que no té ni temps per menjar. I això provoca dues reaccions molt diferents: per una banda, l’atracció de la gent que se li acosta en massa; per l’altra, la incomprensió dels seus que el van a buscar perquè pensen que ha perdut el seny. Fer el bé, donar-se del tot, o viure fidelment la voluntat de Déu, paradoxalment acaba sent llegit com una exageració o com una mena de desordre. Però Jesús no respon a aquesta incomprensió ni defensant-se ni rebaixant el seu compromís: simplement, continua endavant com si res. Perquè la seva autoritat no neix del reconeixement dels altres, sinó de la fidelitat al Pare. I això ens revela una veritat profunda: que no cal que el camí de Déu sigui entès perquè sigui més veritable. Potser per això Jesús va preferir ser mal entès, que no pas deixar de ser fidel a la missió que havia rebut.  Avui, a més, la litúrgia ens convida a m...

L’evangeli d’avui , juntament amb la memòria del diaca i màrtir St. Vicenç, ens conviden a reflexionar sobre la relació que hi ha entre els lligams familiars i els de la fe. En només dues frases, l’evangeli ens feia veure la fortalesa d’ambdós. Per una banda, els lligams de la fe: els qui creien en Jesús sentien una atracció tan gran per la seva persona que acudien en gran nombre allà on fos, de tal manera que ni a ell ni als seus deixebles «no els quedava temps ni de menjar». Amb poques paraules queda descrita la força de l’atracció que exercia la fe en Jesús. Per altra banda, els lligams familiars: la família de Jesús, que d’entrada no entenien tot el que estava passant al voltant d’ell, no es podien quedar impassibles, i per això van anar per endur-se’l; tot i creure que «havia perdut el seny» no es podien quedar indiferents i havien de fer alguna cosa perquè els lligams familiars són també molt forts.   Fent un salt en el temps, la litúrgia ens presenta avui l’exemple del diaca...

  Els dos versets de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat expliquen dues situacions que es van donar al començament del ministeri de Jesús per Galilea. I són dues situacions que queden ben referenciades al llarg dels primers capítols de l’evangeli de Marc. Per una banda, el fet que Jesús atreia l’atenció de les multituds: quan van entrar a casa —deia el text, «tornà a reunir-s’hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar». I per altra banda el fet que aquesta atracció es vegés contrarestada per la incomprensió dels seus familiars més propers, que el van anar a buscar «per endur-se’l perquè deien que havia perdut el seny». Quan Jesús, doncs, dugué a terme la seva missió de predicar la bona nova de Déu, el resultat immediat van ser, paradoxalment, dues situacions contraposades i fins contradictòries: l’atracció per part de moltes persones, que passava de forma simultània amb el rebuig dels seus propis familiars. Avui que en aquesta eucaristia celebrem la memòria de la Ma...

Evangeli Mc 3,20-21 En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia hi anaren per endur-se'l perquè deien que havia perdut el seny.   Benvolguts germans i germanes en Crist: Els problemes –que mai no en falten–, ens els podem mirar de dues maneres: com a dificultats que ens impedeixen caminar, o bé com a reptes que cal afrontar, per sortir-ne enfortits després d’haver fet un aprenentatge. Intentem, doncs, analitzar l’evangeli que ens acaba de ser proclamat des d’aquesta perspectiva. Aquests dos versets ens situen al començament de la vida pública de Jesús, quan emprèn una vida itinerant dedicada a la predicació del Regne de Déu, després d’haver deixat la seva llar de Natzaret on hi havia estat tota la vida. Concretament, el text ens presenta dues situacions que va viure a Cafarnaüm, a la casa on estava allotjat. I les dues ...